Catalana

Descripció

Germán Rodríguez Arias és un dels arquitectes catalans cofundador amb Josep Lluís Sert, Josep Torres Clavé, Sixte Illescas, entre d'altres, del GATCPAC (Grup d'Arquitectes i Tècnics Catalans per al Progrés de l'Arquitectura Contemporània), introductors al nostre país del corrent racionalista. Com la majoria dels integrants del grup mostrà un interès molt clar per aquells elements que provenien del món popular en què economia de formes, síntesi constructiva i funcionalitat estaven en sintonia amb el que defensaven des dels pressupòsits moderns. En aquest sentit caldria assenyalar que ja a les primeres dècades del segle XX el noucentisme havia fonamentat el seu ideari estètic en la mirada a la tradició, tot recuperant-ne l'ideal mediterranista i la vessant popular. Després de la Guerra Civil espanyola Rodríguez Arias s'exilià a Santiago de Xile, on la coneixença de Pablo Neruda el portà a fer -junt amb F. Etcheverría, un altre arquitecte exiliat- l'ampliació, a l'hivern de 1943, de la casa d'estiueig del poeta al poble d'Isla Negra. També, a Santiago de Xile, Rodríguez Arias es vinculà amb l'empresa -creada el 1943 per exiliats catalans- Muebles SUR, que portà a terme els treballs constructius i d'interiorisme de la casa de Neruda, per a la qual dissenyà molts dels mobles que produïren aquells anys. Rodríguez Arias mantenia el seu ideari funcionalista molt en sintonia amb tot allò que Muebles SUR volia introduir en el context d'Amèrica Llatina. Aquest fet, li feia valorar, en especial, els senzills i tradicionals mobles de pi. Tot aquest pòsit que pervivia en ell des de l'exili xilè l'havia portat a assenyalar que la cadira de fusta de pi i boga de sis potes era la "típica cadira catalana". De fet, la cadira de sis potes és una original variant de la tradicional cadira de boga, molt estesa entre les botigues de cadiraires i provinent -quan no era feta pels mateixos cadiraires del lloc- de València, des d'on es difonia per tot el mercat català. Segur que les referències de l'arquitecte a la cadira de sis potes degueren també interessar Neruda, que, en una carta adreçada a Rodríguez Arias, li pregunta expressament per aquesta tipologia. Rodríguez Arias dissenyà, doncs, la cadira de sis potes, denominant-la "cadira catalana" tant per a la casa d'estiueig d'Isla Negra com per a la firma Muebles SUR que en foren els productors fins a mitjan anys seixanta i en reprengueren la fabricació als anys noranta. Els plànols de la cadira que es conserven a l'Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya i Balears presenten algunes variants d'aquesta versió actual. Els materials que s'hi especifiquen són, però, pi i boga. En origen es produí amb pi araucària però per la manca d'aquesta fusta -en l'actualitat no n'és permesa la tala- es fabrica amb fusta de faig mexicà, arbre autòcton xilè. Les cadires de la primera producció Muebles SUR les va fer amb el seient de boga, i va ser a partir de la segona producció, el 1990, que el seient es va fer de cuir com el d'aquest exemplar del museu. Als plànols tots els elements estructurals són de fusta tornejada, excepte les dues potes del davant, en què el tornejat s'alterna amb dues seccions quadrades i els braços que són de secció prismàtica, així com els corbatins del respatller. En relació amb la nova versió, la cadira presenta totes les seccions prismàtiques amb els perfils arrodonits. En aquest sentit, l'original de Rodríguez Arias era una adaptació més correcta de la peça de mobiliari popular tan lligada a la tradició del nostre país. Mercè Vidal