llum de taula
Tornar al llistat| Nom de l’objecte | llum de taula |
|---|---|
| Autors / participants |
Moragas i Gallissà, Antoni de (1913 - 1985) / disseny Santa & Cole, Ediciones de Diseño / producció / Barcelona: a partir de 1991 CIVE, Compañia Inmobiliaria de Viviendas Economicas / producció / Barcelona: 1957 - 1962 |
| Lloc d’execució | Barcelona |
| Datació | 1957 |
| Dimensions | 62 x 44 x 44 cm |
| Material |
cedre (fusta) tela (teixit) |
| Ingrés | donació Santa & Cole, Ediciones de Diseño, SA, 1994 |
| Número registre | MADB 135485 |
Descripció
Indiscutiblement l’arquitecte i dissenyador Antoni de Moragas Gallissà és una figura clau en la història del disseny industrial del país, a més d’un dels exponents més importants d’una de les possibles opcions que una arquitectura moderna feta per la tercera generació del Moviment Modern en un país petit i tecnològicament endarrerit podia adoptar. Tanmateix, mirant les seves obres de disseny industrial peça a peça és difícil deduir quina era la veritable concepció del disseny i de l’objecte industrial que tenia Moragas. Sovint s’ha dit que la seva va ser una decisió presa en un primer moment perquè la situació del mercat i del país l’obligava (“al mercat aleshores no hi havia res de res”, recorden sempre els seus col·laboradors i amics més propers); d’altra banda, el disseny industrial formava part del conjunt d’idees del Moviment Modern. Correspon a la mirada que l’arquitecte adreça al detall i als acabats. Els objectes, però, almenys alguns dels que Moragas va fer, s’han rebel·lat contra la seva condició de mers acabats per adquirir entitat pròpia en tant que objectes exempts. Si en algun lloc això és palès és en aquest llum de taula conegut popularment com el Llum Moragas. Sembla acceptat de tothom que Moragas va fer aquest llum arran del projecte d’interiorisme de la planta corresponent a la secretaria del nou edifici del Col·legi d’Arquitectes de la Plaça Nova de Barcelona, projecte pel qual Moragas va obtenir un premi FAD, en gran part en reconeixement a la figura política i cultural. Com a arquitecte, Moragas hi va exposar la seva concepció d’allò que és un interior còmode i confortable. Molts dels seus recursos habituals hi eren compilats: les rajoles, els mobles ortogonals de fustes industrials, el porta-segells (MADB 136653) i aquest llum. El 1957 Moragas s’havia presentat al concurs per projectar el nou edifici i el llum figura en el projecte ja des d’aleshores. En qualsevol cas, el projecte d’interiorisme data de 1961 i la inauguració va tenir lloc el 1962. Pel que fa al concepte de disseny, el llum és des del nostre punt de vista una excepció. No representa gens els criteris i principis de disseny que es podrien derivar del debat sobre el realisme en arquitectura; tampoc no es correspon amb els principis que Moragas va defensar en la petita polèmica sobre el llegat artesà que va tenir lloc a l’ADI/FAD dels primers anys; ni tampoc acaba de ser un romanent organicista coherent amb el debat dels cinquanta (no és artesà, malgrat els materials); ni és un objecte tecnològic pensat per a la seriació. És més aviat un objet trouvé molt personal. Per la forma es tracta d’un llum que dóna materialitat al que era una imatge consolidada, un arquetip abstracte del llum de taula present als plànols de la majoria d’arquitectes a l’època –aquell tipus de dibuix fet per indicar un llum però que no precisa quin. També ho és pels materials, perquè, per construir la pantalla, empra aquella cinta de roba que servia per relligar llibres, mentre que el suport és un peu de fusta tornejada, gairebé un ciri, que amaga el cable elèctric i suporta la instal·lació de la bombeta. Estilísticament, el llum té un esperit dels anys cinquanta però és intemporal. Ni la qualitat dels materials ni el volum han aconseguit de fer-li perdre el caràcter d’arquetip dibuixat. Potser sigui la recerca de la calidesa de la llum que fa allò que més l’identifica com a objecte; la calidesa del confort ambiental enfront de la fredor “modernitzadora” de l’estil cafeteria que Moragas en aquella època condemnava. Pel que sabem, a la seva època només va ser col•locat a la secretaria del COAC. Potser Moragas també l’havia instal·lat en algun altre lloc abans de 1961, al seu despatx o en algun habitatge particular, però no n’hi ha constància. El 1991, quan l’editora Santa & Cole va iniciar la producció de peces històriques, els “clàssics” del disseny, l’arquitecte Antoni de Moragas Spa va proposar aquest llum per a la reedició. Des d’aleshores ha deixat de ser una peça única per esdevenir un llum seriat. La roba de la pantalla, tanmateix, ha hagut de canviar de teixit.<br>Anna Calvera
Història de l’objecte
Premis: Premio de Diseño a la reedición Nuevo Estilo, 1992, Revista Nuevo Estilo, Madrid.
Bibliografia
Amann, A Cánovas, A. (1998). 1946 - 1961. El diseño de Mobiliario en la España de los cincuenta. Experimenta. Monografía Observatorio Fin de Siglo. Diseño del Mueble en España 1902-1998, 20, 41-45, 45
Novedades de diseño en el SIDI (1991). On Diseño, 124, p. 182-219
Patón, V. (1992). Estrellas con luz propia". Diseño interior, 19, p. 44-45
Patón, V. (1998). Inolvidables. Experimenta. Monografía Observatorio Fin de Siglo. Diseño del Mueble en España 1902-1998, 20, p. 257-260, 258