Asa

Descripció

<div>Tal com el descrivia al seu catàleg Polinax, el llum Asa és “un llum domèstic de caràcter rústic i portàtil”. Aquest és el concepte de l’objecte: un punt de llum petit que serveix per ambientar un espai, per il·luminar discretament des dels racons que hi ha a qualsevol habitació, un punt de llum que es pot desplaçar i col·locar on calgui. Per això, malgrat ser un llum de taula, no ho és de taula de treball, o de menjador, sinó de taula auxiliar, una lleixa si es vol. </div><div>La fotografia que la promociona al mateix catàleg de Polinax n’apunta aquest ús en un context que sembla l’interior d’una casa a la costa, possiblement de Cadaqués o d’Eivissa, atès que en aquella època eren els llocs de destí més habituals entre la gent de Barcelona atenta al disseny i la seva cultura. El fons, una paret de pedra enguixada, es correspon molt bé amb el tipus de tractament arquitectònic característic de les cases construïdes pels arquitectes de l’Escola de Barcelona des dels anys cinquanta. Potser per això es presenta com d’estil rústic, tot i que no hi ha res en el llum que citi l’artesania o el món de la ruralia, ans al contrari. Moltes de les peces dissenyades per Miguel Milá s’adapten perfectament a l’estil i el caràcter de modernitat promogut per aquest corrent arquitectònic, una modernitat fundada en la tradició, patent en les obres de José A. Coderch i els seus deixebles, tant a les cases d’estiueig com a les de ciutat. D’altra banda, això palesa molt clarament allò que Milá ha explicat tantes vegades, que el fet de dedicar-se a l’interiorisme li proporciona idees de coses que cal dissenyar perquè li manquen quan ha d’acabar un interior. La casa d’estiueig, especialment a la costa, la tipologia de la qual es perfilava en els anys immediatament anteriors a l’inici dels booms turístic i “desenrotllista”, era un entorn que començava a exigir una modalitat més moderna d’allò que sembla rústic però que en realitat no és sinó natural.</div><div><div>Pel que fa al disseny, Asa està constituït per un perfil de metall rodó, gairebé una barnilla continua, que, doblegant-se ortogonalment a l’espai, suporta la instal•lació elèctrica de la bombeta, dóna entrada al fil i alhora aguanta la pantalla a l’alçada convenient. De fet, és una línia que dibuixa el volum a mesura que el va recorrent plegant-se sobre si mateix. Funcionalment, en canvi, l’element clau és el fet que una part d’aquesta estructura contínua fa la funció de nansa –cosa que, d’altra banda, indica el nom del llum. La nansa converteix el llum en un objecte portàtil i alhora li dóna personalitat. De fet, la nansa només és visible, i ho és d’una manera clara i neta, quan es necessita, és a dir, quan cal transportar el llum. Altrament, no és més que el tram horitzontal que dóna continuïtat formal i coherència a l’objecte llum. L’interruptor és una boleta del mateix diàmetre que la barnilla que està connectada directament al portalàmpades. Visualment, sembla el punt on acaba el recorregut de la barnilla a l’espai, el punt final.</div><div>Quan el 1962 Miguel Milá va explicar la seva visió del disseny de llums, una de les moltes coses que comentava és aquesta capacitat que tenen els llums d’aparèixer i desaparèixer segons les hores del dia, i que això cal tenir-ho en compte en dissenyar-los. Quan està encès, és un objecte transparent, invisible; allò que es veu és la llum. Si està apagat, el llum esdevé un objecte corpori, “una massa estàtica, més o menys inerta”. En aquest cas, no només la pantalla varia d’aparença visual segons les situacions, sinó que també ho fa el significat funcional. </div><div>Com en el cas del disseny de molts altres llums i objectes de Miguel Milá, aquest és un treball madurat al llarg del temps i que ha passat per diverses fases. Si fem cas de les publicacions de l’època, el llum Asa estava en producció quan es va fer la primera selecció d’objectes per als premis Delta d’ADI/FAD el 1961. Hi ha però un precedent publicat a la revista Cuadernos de Arquitectura en un número datat el 1959. A la secció “Lámparas” hi surt un Asa sense aquest nom, però descrit així: “Llum de taula amb pantalla cilíndrica de matèria plàstica i suport de barnilla de ferro negre amb nansa folrada de vímet. Disseny: Miguel Milá. Realització: TRAMO.” També l’arquitecte Albert Bastardes, en comentar l’obra de Miguel Milá el 1960, descrivia un model que s’hi assembla molt: “Destaca el llum de sobretaula, de cilindre de plàstic i vareta de ferro doblegat que fa de suport i nansa.” Si bé no hi ha dubte que el llum de sobretaula Asa es va donar a conèixer el 1961 a l’exposició dels premis d’ADI/FAD, estava resolt del tot molt abans. És possible que ja fos a la venda el 1960, i fins i tot abans.</div><div>La col·lecció del museu en té dos exemplars, un amb la barnilla de ferro negre amb la part superior folrada de jonc i un altre amb la barnilla de color blanc.</div></div><div>Anna Calvera</div>