Gina

Descripció

Amb el nom de Gina es va comercialitzar, a partir de l'any 1962, un nou model de planxa elèctrica produïda per Electromecánica Faraday i amb un disseny de Santiago Pey. La planxa Gina oferia algunes novetats tècniques i funcionals en aquest tipus d'electrodomèstic, si més no en relació amb el context espanyol. La principal innovació tècnica consistia en la utilització de resistències blindades importades. Pel que fa a les innovacions funcionals, la forma del mànec, sense retorn frontal, era completament original en una planxa elèctrica, i encara que n'existien d'anteriors amb la mateixa característica (com, per exemple, la planxa elèctrica de la casa Desirée datada vers 1950, col·lecció Alfaro Hofmann), és certament la primera d'aquest tipus feta a Espanya. La solució d'un mànec lliure a la part frontal pretenia millorar la manipulació del objecte en els contactes entre la planxa i els doblecs de la roba alhora de planxar. L'estilització de la planxa metàl·lica a la punta i el volum frontal responen, per tant, al mateix criteri. El disseny de Pey també es fonamenta en la idea d'adaptació ergonòmica entre la mà i el mànec. Així, la seva part frontal inferior acaba amb una pestanya apta per recollir-hi el dit polze, mentre que el tronc es fa agafadís al conjunt de la mà (els esbossos que sobre aquest disseny es conserven al museu deixen constància de les diferents opcions assajades i del relleu atorgat a l'adaptació ergonòmica). A la part posterior del mànec el cordó elèctric s'acobla lateralment i la forma resultant, amb dues superfícies de suport, la del mànec de plàstic i la de la planxa metàl·lica, permet deixar amb una bona estabilitat la planxa elèctrica quan no s'està fent servir. Gina es va presentar a la segona edició d'Hogarotel l'any 1962 i els anuncis publicitaris per promoure'n la venda en destacaven l'aspecte elegant i l'eficàcia. Sembla, però, que les innovacions que recollia el producte i l' aspecte modern i lleuger no van ser prou convincents, atès que es va deixar de fabricar aviat a causa d'un nivell de venda massa reduït. Per entendre el context de recepció del nou producte potser cal tenir en compte que a principis de la dècada dels seixanta, malgrat que aquest electrodomèstic s'havia introduït des dels anys trenta a les llars de les principals ciutats d'Espanya, encara era corrent que les planxes elèctriques tinguessin mànecs de fusta. Una altra dada que ens situa en el temps és que, segons Fabre i Huertas, el 1961 es va presentar un model de planxa elèctrica per primera vegada a la Fira de Mostres de Barcelona. De totes maneres, tot i aquests endarreriments, mol aviat i durant tota la dècada dels seixanta, models similars al proposat per Pey van envair el mercat amb una acceptació notable i van renovar l'equipament electrodomèstic (és el cas de la planxa P 22 (MADB 135435) d'Industrias Primer, dissenyada per Gabriel Lluelles i comercialitzada només un any desprès de Gina). Un altre factor que no es pot ometre és que Gina va ser fabricada per una petita empresa del país -el productor era un enginyer instal·lat al carrer Torrent de l'Olla de Barcelona- just en un moment on s'esdevenia una reestructuració completa del sector i el mercat dels electrodomèstics a l'Estat espanyol amb la desaparició de moltes petites empreses locals (algunes poca cosa més que tallers), el redimensionament d'altres com a empreses d'un volum mitjà més competitiu i l'entrada dels productes i de les empreses multinacionals. Oriol Pibernat