Arabesco

Descripció

La cadira Arabesco sintetitza dues maneres d’aproximació a l’objecte, característiques de l’obra de Miralles (vegeu l’aparador Poynton (MADB 135531) i la taula niu Andrews Sisters (MADB 135627, MADB 135648 i MADB 135649), que consisteixen en primer lloc en la recuperació de referents o tipologies històriques, utilitzats com a desencadenants del procés de disseny i com a garantia de la solidesa conceptual, i en segon lloc en un sistema de relacions sintàctiques a què sotmet els diferents elements que componen la peça, de manera que se’n garanteix l’autonomia formal i la vinculació als codis estètics contemporanis, sempre al marge de qualsevol moda. També en aquest cas, el nom Arabesco defineix els trets principals de la personalitat del moble. En paraules de l’autor: “En pintura, un arabesc és un dibuix en què predomina el traç i no el que representa. En música s’aplica a una estructura melòdica amb ornaments. En arquitectura, s’entén per arabesc un conjunt harmoniós de motius geomètrics estilitzats, vegetals o animals, característics de l’art àrab. Pel que fa al mobiliari, un arabesc és un adorn en forma de doble espiral invertida.” En efecte, vista de cara o de perfil i prenent com a eix la línia definida pel seient, la cadira reprodueix quasi simètricament la mateixa forma ondulada a les potes de darrere i a l’estructura del respatller, resoltes amb una peça única, alterant lleument aquesta simetria per imperatius tècnics. En planta, el seient es forma conceptualment amb l’abatiment sobre l’eix d’una d’aquestes peces. La cadira, fabricada amb fusta de faig i el seient entapissat d’alcàntara, ofereix diverses possibilitats combinatòries. El respatller és construït amb una peça de contraxapat corbat, de faig, amb diferents acabats o entapissat amb teixit, microfibra, alcàntara o pell. També es fabrica opcionalment amb braços que aprofiten el rebaixament i el gir practicat a les potes de darrere i el respatller per ancorar-s’hi per la cara exterior, de manera que la distància entre els braços és generosa. La cadira transmet un grau tan alt de proximitat i confort que en permet la utilització tant en espais públics com en l’àmbit domèstic. Tant la funció estètica com la d’ús s’integren de forma harmònica, de manera que superen la recurrent contraposició entre forma i funció. I convocar en un diàleg tens i ric les formes del passat amb les necessitats del present és una altra de les qualitats de Miralles. Com ell mateix afirma respecte a les cites amb la història: “La cadira Arabesco fa servir aquestes definicions per buscar la unió de dues característiques pròpies del projecte d’una cadira, condicions que en molts casos acostumen a estar renyides; d’una banda la comoditat, essencial per ser utilitzada com a tal i no com a instrument de tortura. De l’altra, una utilitat ornamental i de representació, capaç de suggerir i provocar estats d’ànim aliens a l’ús estricte del mateix seient.” José Baltanás