Saltar al contingut

Plaza Mayor

Tornar al llistat
Plaza Mayor
Nom de l’objecte sofà, taula
Títol / Nom propi Plaza Mayor
Autors / participants Pérez Ortega, José Luis / disseny
Kron / producció / Daganzo, Madrid: a partir de 1984
Lloc d’execució Daganzo de Arriba
Datació 1984
Dimensions 81 x 220 x 95 cm
Material acer
dacró
escuma de poliuretà
fusta
granit
pell de vedell
Material / tècnica Fusta, acer, escuma de poliuretà, dacró, pell de vedell i granit; escuma de poliuretà
Ingrés donació Kron, 1999
Número registre MADB 136574

Descripció

“És alguna cosa més que un sofà, amb què vaig voler expressar totes les meves emocions i sentiments, va ser una bogeria, recordo quan vaig arribar amb el guant de BOXA, per explicar com volia el braç.” Les paraules fetes servir per Pérez Ortega per definir la idea del que havia de ser la seva primera col·laboració amb l’empresa que el va produir, il·lustren amb claredat la intensa relació emocional que el dissenyador estableix amb els objectes que projecta. Aquesta actitud compromesa és present pràcticament a tota la seva producció, com pot comprovar-se en altres objectes seus que formen part dels fons del museu (cadira de braços Frailero (MADB 135533), butaca Flavia (MADB 136579) i cadira de braços giratòria Compasso (MADB 136580)). Plaza Mayor forma part d’un programa general d’elements de seient que incorporen diferents tipologies de taules auxiliars, de centre o raconeres, de diverses mides, nivells i acabats com a complements que integren la sèrie. Però ja la mateixa concepció del sofà, un cos tou recollit sobre si mateix que descansa sobre un pla horitzontal de més amplada, permet fer servir la superfície no ocupada per la zona de seient com a element de suport. Aquesta superfície, de granit negre, descansa sobre una estructura d’acer pintat també de negre i bastidors de fusta. D’altra banda, el seient i el respatller són d’escuma de poliuretà de diferents densitats i dacró, i es complementen amb coixins enfundats en pell. Aquestes fundes poden confeccionar-se també de tela. La forma del seient que, com hem dit, es prolonga ininterrompudament fins a les puntes i es replega per formar els braços, tot plegat amb un sol gest, facilita la comprensió immediata de l’objecte i l’excel·lent relació de mesures amb el pla que li fa de suport. Malgrat la senzillesa, o precisament per això, el sofà té una gran contundència expressiva. José Baltanás

Bibliografia

Capella, J. (1998). Elogio y refutación de los ochenta. Experimenta,20, p. 175-180

Capella, J., Giralt-Miracle, D., Larrea, Q. (1998). Diseño industrial en España [catàleg d'exposició]. Madrid: Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofia, 276

Plaza Mayor