placa de fogons

Descripció

Produïda l'any 1962, aquesta és la primera placa de fogons del mercat espanyol dissenyada per ser encastada al marbre de la cuina. André Ricard la va dissenyar per en encàrrec de l'empresa d'electrodomèstics Corberó, una marca catalana d'electrodomèstics molt reconeguda durant la dècada dels seixanta i setanta. La cuina, fabricada en xapa de metall esmaltat blanc, es divideix en dues zones: la zona de cocció, amb tres fogons alineats per ordre de grandària, i la zona davantera, on se situen els tres comandaments i una superfície lliure. La preocupació per millorar la funció, tret característic d'aquest dissenyador, és la que explica la disposició de les superfícies. Parant atenció als gestos del cuinar, el disseny ha previst que els comandaments siguin visibles des del punt de mira de l'usuari quan està dret cuinant. També l'observació dels moviments i les operacions dels usuaris és l'origen de la decisió de disposar d'una superfície lliure per enretirar o deixar reposar els atuells calents. Per entendre tant el caràcter de novetat de la cuina encastada com l'ordenació funcional de les superfícies o la depuració de formes d'aquest objecte cal fer algunes referències històriques. Fins als anys cinquanta, a Espanya, la majoria de cuines encara eren fogons de carbó, les anomenades "cuines econòmiques". No obstant, amb el començament de la dècada dels seixanta es va produir una eclosió en el consum d'electrodomèstics. Les cuines, juntament amb els frigorífics, van constituir la prioritat en els nous consums que permetia el desenvolupament econòmic. Marques com Far, Balay, Edesa o la mateixa Corberó van llançar al mercat diferents models de cuines de gas i butà i, amb menys èxit, cuines elèctriques. El 1963 quasi la meitat de les llars espanyoles ja disposava d'aquestes noves cuines. Els models, sens dubte actuals per l'època, eren o bé de cuina i forn de cos sencer o de cos mitjà o bé fogons de sobretaula, la majoria amb tapa abatible sobre els focs. Malgrat la seva modernitat, encara hi havia un cert predomini de les formes arrodonides habituals en el disseny d'electrodomèstics (sobretot americans) de la dècada anterior. Així, doncs, el 1962 el concepte de cuina encastada era una innovació força sorprenent que se sumava al fenomen recent de modernització general de la llar. I la concepció formal, geomètrica i simple, que introduïa el disseny de Ricard, una estètica d'avançada. Oriol Pibernat (Maria José Balcells, documentació)