coberteria

Descripció

Aquest disseny és un dels treballs inèdits d'André Ricard. Es tracta d'un joc de coberts constituït per una cullera de sopa, una forquilla i un ganivet. Són exemplars únics, realitzats artesanalment com a maqueta l'any 1965 i que no s'han fabricat mai a causa dels elevats costos de producció que suposaven. El disseny que proposava Ricard presentava algunes innovacions funcionals i estètiques respecte als coberts tradicionals o les variants estilístiques més convencionals. Cada cobert està format per una peça d'acer inoxidable i n'és l'element comú un mànec en forma de làmina rectangular allargada que descriu una lleugera doble corba amb un punt d'inflexió situat al mig. Aquesta làmina d'acer inoxidable està "adornada" amb dos filets centrals paral·lels d'ebonita. L'esferoide de la cullera, normalment oval, pren aquí una forma més arrodonida. La forquilla és de tres puntes singularment agusades. Finalment, el ganivet és la peça més diferenciada de les solucions convencionals ja que el pla de la fulla se situa en sentit perpendicular al pla del mànec, amb la intenció de donar un suport millor al dit índex. Sembla, doncs, que l'objectiu funcional del disseny hagi estat assajar una millora de l'adequació al gest de la ma i l'eficàcia de la força (en el cas del ganivet), al contacte amb la boca (en la cullera) i a la subjecció del menjar (en la forquilla). No cal dir, de totes maneres, que és difícil esbrinar l'eficàcia real d'aquestes modificacions respecte a models llargament assajats, si no és a través d'un ús continuat del nou utillatge. Evidentment, el joc de coberts també destaca pels seus aspectes purament estètics. En aquest sentit, el disseny ha cercat una conjunció entre les peces d'ús diari d'acer inoxidable (la plata és reservada per ocasions extraordinàries) i una elegància de tipus classicista. Potser és això el que ens fa associar aquest joc de coberts amb els treballs dels tallers vienesos de principis del segle XX. Més que d'un "remake" es tracta d'una certa coincidència d'intencions en la recerca d'una harmonia apol·línia en el parament de la casa, la depuració de les formes per la via de la composició arquitectònica o la introducció d'una ornamentació que, com passa amb les bandes d'ebonita dels coberts de Ricard, cerca la coherència geomètrica amb els volums. Oriol Pibernat (Maria José Balcells, documentació)