espremedora

Descripció

Aquest objecte és, aparentment, un espremedor similar als altres petits electrodomèstics d'aquesta mena. No obstant, l’espremedor de Moulinex dissenyat per André Ricard el 1985 incorpora algunes novetats que són fruit dels arguments de l'autor per millorar les prestacions de l'artefacte. Compost de tres cossos, la base que inclou el motor i la carcassa que el cobreix, el recipient contenidor de suc, i els elements per esprémer, des del punt de vista pràctic l'aparell és innovador en tres aspectes. Pel que fa a la manipulació, el mànec permet agafar amb una sola mà les tres peces esmentades, de manera que n’assegura l'estabilitat general en les operacions d'esprémer i abocar. D’altra banda, el contenidor translúcid permet saber la quantitat de suc ja espremuda i el que resta de buit del recipient, una informació que escamotegen els que són opacs. Finalment, el tercer aspecte d'innovació el constitueix el cable emmagatzemat dins l'aparell amb un sistema d’autorecollida similar al de moltes aspiradores, mecanisme que permet extreure només el cable necessari fins a arribar a l'endoll. Són aquestes prestacions suplementàries allò que dóna sentit a la feina d'un dissenyador com Ricard: "En un món on hi ha tants i tants productes, on tot està pràcticament inventat —diu Ricard en una entrevista amb la periodista Aurora Segura—, difícilment hi ha ocasions en què et demanin quelcom que no ha existit fins aleshores. Es tracta més aviat de refer el que ja existeix i d'aportar alguna cosa positiva." I segueix referint-se concretament a l'espremedor: "Un sistema per extreure bé el suc de taronja, ja estava inventat, un sistema per colar-lo, ja era prou bo. Aconseguir que el cable deixés de ser aquella llarga cua que s'enganxa a tot arreu amb un simple dispositiu que l'amaga enrotllat al mateix aparell justifica la meva intervenció." Veiem, doncs, que importants són els arguments racional-funcionals en el procés creatiu i projectual d'aquest dissenyador. De fet, Ricard, lluny de les estridències i els experiments formals, assumeix en aquest espremedor l'estètica dominant en el petit electrodomèstic i se centra en l'increment de prestacions pràctiques. D'altra banda, el codi estètic del petit electrodomèstic ha estat molt influenciat pels productes que Hans Gugelot, des de mitjan anys cinquanta, i Dieter Rams després van dissenyar per a Braun. L'economia formal, l'homogeneïtat de materials, el domini acromàtic (el blanc) i les formes geomètriques elementals lleugerament arrodonides que caracteritzen aquest llenguatge i que han estat presents en aquest sector durant quatre dècades, no són estranys al disseny de Ricard. L’espremedor de Ricard no cerca modificar o redefinir aquesta estètica, sinó arguments eminentment pràctics per formalitzar un producte que, sense voler-se diferenciar formalment, sigui nou. Oriol Pibernat (Maria José Balcells, documentació)