Mini - Gaggia

Descripció

<div>El 1971 André Ricard va dissenyar la màquina de cafè exprés d'ús domèstic Mini Gaggia per a l'empresa Aplimont. Fins aquest moment només existia al mercat una cafetera domèstica d’aquest tipus que era coneguda com Arin i que tenia un gran problema d’estabilitat en el moment de fer baixar la palanca de pressió. Aquest va ser el principal element que Ricard va tenir en compte a l’hora de dissenyar el nou aparell. </div><div>El cos de l'aparell està constituït per un volum cúbic irregular de ferro al qual se subjecten una carcassa de plàstic makrolon i una xapa d’acer inoxidable setinat a la part frontal, que amaguen els mecanismes interns. La necessitat d’utilitzar un material capaç de suportar les temperatures del calderí quan està calent sense escalfar-se massa va aconsellar la tria del makrolon. A la part superior se situa el mànec de pressió i el botó lluminós d'encesa, a la part inferior, més llarga que la superior per donar estabilitat a l’aparell, el dipòsit de recollida del líquid amb la seva tapa; i, a la part central, el portacafè, una cassola amb mànec per posar-hi el cafè que consta d’un escut protector per al dit polze per evitar possibles cremades quan es manipula la peça. Els elements complementaris són la cullereta per al cafè i el premsador. L'exemplar catalogat és incomplet, ja que hi manquen el portacafè i el recipient que recull les restes de líquid.</div><div>La característica principal d'aquest disseny és la voluntat de resoldre l'aparell amb un volum integrat i fàcil de netejar. Les superfícies planes i els caires arrodonits, així com el material, hi col·laboren. D'altra banda, el disseny simple persegueix fer comprensible l'ús de l'aparell i reduir les operacions de manipulació. Hi domina, doncs, aquella estètica de reducció geomètrica i de depuració formal que defineix genèricament l'obra de Ricard.</div><div>Aquest producte va gaudir de gran popularitat quan va aparèixer al mercat i se’n van fer fins i tot algunes edicions especials. El preu de venda el públic el 1971 era de 5.485 pessetes i es fabricava en blau França, blanc i negre. </div><div>Mini-Gaggia va ser escollida per formar part de la selecció de l’ADI/FAD de Barcelona el 1971.</div><div>L'any 1976 l’empresa Moka Exprés encarrega una cafetera elèctrica a André Ricard, que decideix prendre com a punt de partença Mini-Gaggia. Mini-Moka (nou nom comercial del producte) és una versió molt perfeccionada del seu antecedent. Des del punt de vista formal, Mini-Moka manté les dimensions volumètriques i la distribució dels elements de Mini-Gaggia. Però representa un salt tecnològic tant en el material de la carcassa, que a la nova versió passa a ser totalment de plàstic, com a les prestacions tècniques de l'aparell. </div><div>Mini-Moka és una màquina de cafè exprés automatitzada que no funciona per pressió manual com la seva antecessora, atès que, com que s’havia trobat una petita bomba que feia la mateixa funció i no complicava ni encaria excessivament el producte, ja no era necessària la palanca. Al volum superior se situen els tres comandaments que regulen el funcionament de l'electrodomèstic. A la part central, a la dreta de la cassola amb mànec que conté el cafè, s'ha incorporat el tub d'aire calent per escalfar-hi llet, i a l'esquerra, un element per controlar el nivell d'aigua. Excepte la cassola i el tub d'aire, tots els elements són de plàstic. </div><div>La imatge d'aquest electrodomèstic és la d'un volum compacte i abstracte concebut per ocupar un lloc estable. La seva arquitectura cúbica no és la del recipient de líquid (cilíndrica) i s'inspira més en les màquines de cafè exprés d'hosteleria que en altres aparells domèstics. Amb tot, les dimensions, el material, els colors purs i la forma amable dels caires arrodonits li atorguen els trets domèstics que han caracteritzat el disseny europeu de tota una gamma d'aparells de cuina dels anys setanta, més o menys emparentats amb els objectes projectats per Dieter Rams o, en una línia més italianitzada, per Richard Sapper.</div><div>La senzillesa de l’aparell i la seva “amabilitat” han fet que, introduint-hi algunes millores tecnològiques i una més amplia gamma de colors, tingui encara gran acceptació al mercat. La Mini-Moka va ser seleccionada per als premis Delta de l’ADI/FAD de Barcelona de 1977.</div>Oriol Pibernat (Maria José Balcells, documentació)