obridor

obridor
Nom de l’objecte	obridor
Autors / participants	Ricard Sala, André / disseny Arce / producció / Barcelona: 1963 - c.1971
Lloc d’execució	Barcelona
Datació	1963
Dimensions	12 x 1.5 x 1.8 cm
Material	acer inoxidable baquelita
Ingrés	donació, 1999
Número registre	MADB 136619

Descripció

L'any 1963 André Ricard va presentar als premis Delta ADI/FAD un petit estri per alçapremar i treure taps metàl·lics d'ampolles. L'obridor de Ricard consisteix en un simple paral·lelepípede de 12 x 1,5 x 1,8 centímetres amb una osca a 1,5 centímetres de la part superior. El paral·lelepípede és format de dues peces engalzades: l'ànima o cos, de plàstic, i una xapa d'acer inoxidable doblegada que la recobreix per tres cares. En la cara no coberta per la xapa, la peça de plàstic té la superfície arrodonida per adaptar-se millor a la ma quan aquesta fa força (l'obridor funciona per palanca tant en sentit ascendent com descendent) per destapar el tap d'ampolla. Malgrat tractar-se d'un útil modest i d'un disseny concís, o precisament per això, el jurat dels premis Delta va parar-hi atenció en presentar-lo Ricard. Així és com Enrico Peresutti, Ilmari Tapiovaara i Oriol Bohigas, membres del jurat a l' edició de 1963, van decidir distingir amb el Delta d'Or (el màxim guardó dels premis) l'obridor amb la següent argumentació: "És un objecte de mecanisme quasi inexistent on tot l'esforç del dissenyador s'ha centrat en la forma sense perdre's en decorativismes ni superficialitats". Certament l'obridor se situa en la línia dels dissenys més sobris i puristes de Ricard, aquells que, com la vaixella Compact (MADB 136016-MADB 136022; MADB 136088 - MADB 136126), les pinces de gel (MADB 135414 - MADB 135416) o el cendrer Copenhagen (MADB 135410 -MADB 135412; MADB 136082 - MADB 136084), han esdevingut les expressions reeixides de la depuració formal i l'enginy funcional. La sobrietat i la concisió de la forma van afavorir una fabricació simplificada. A partir de l'any 1963 l'empresa Arce va produir l'obridor amb el plàstic de diversos colors (negre, blau i vermell), si bé el negre ha estat la versió més habitual. Els costos de fabricació van permetre comercialitzar-lo a uns preus de producte de gamma alta però assequibles (100 pessetes l'any 1967). També per això aquest obridor va gaudir d'una difusió considerable, i és un dels objectes nascuts en l'àmbit del moviment de disseny barceloní que va aconseguir, en les dècades dels seixanta i setanta, presència en el paisatge domèstic quotidià. Un d'aquells objectes, doncs, que traspassava el cercle reduït dels "entesos" per penetrar, si no en el consum massiu, almenys en els sectors de les classes mitjanes, principalment catalanes, més proclius al procés de renovació del gust. És així com, d'una manera més intuïtiva que conscient, objectes com l'obridor de Ricard apareixien com a signes compartits o "locus communis" de la modernització cultural dels consums. Oriol Pibernat (Maria José Balcells, documentació)