base (suport de moble)

Descripció

Aquest porta-segells va néixer d'una necessitat del mateix Antoni de Moragas, que tenia el costum de rubricar els plànols amb tampons, i per tant disposar d'un suport que sostingués molts tampons alhora i contingués els coixins entintats li feia més fàcil i còmoda l'operació. El disseny respon doncs a la intenció d'incrementar la comoditat mitjançant un objecte humil, simple i clar. De fet, al mercat ja n'hi havia molts de porta-segells, en una època tan funcionarial com la de les oficines del franquisme, però el que probablement no hi havia era un porta-segells que pogués dur-ne tants alhora (dotze unitats) i que també contingués dos coixins de tinta. Per això Moragas en va fer fer ja el 1957 o fins i tot abans, quan el seu despatx d'arquitecte ja funcionava com a immobiliària CIVE. Més endavant, el 1961, quan dissenyava la planta de la secretaria del nou edifici del Col·legi d'Arquitectes a la Plaça Nova de Barcelona, el mateix caràcter del projecte el va portar a incorporar-l'hi al costat d'altres dissenys seus. Aleshores ja existia EDIBS, l'Editorial de Diseño Industrial Bastardes Schmid, i potser va ser l'oportunitat d'aquest projecte el que els va suggerir de produir-lo i comercialitzar-lo com una peça de disseny industrial. EDIBS no va sobreviure ni se'n van fer tampoc gaires exemplars, malgrat que les oficines oficials no havien canviat tant de caràcter. El porta-segells és un objecte pràctic la forma del qual respon a les prestacions funcionals i al caràcter dels materials: perfil corbat, base plana, planxa plana retallada. L'objecte no destaca per cap element: és un disseny plenament adequat a la seva funció d'aguantar, agafar, mullar i tornar a penjar uns segells de goma que tenen un mànec de fusta o de plàstic segons les èpoques. Gairebé tots els tampons tenen un mànec que sol ser esfèric per adaptar-se a la pressió de la mà i gràcies al qual es poden penjar. El porta-segells de Moragas té també una nansa que permet transportar-lo d'una taula a l'altra i que fa de suport constructiu per a les altres peces, una planxa retallada i inclinada on es pengen els segells, mentre que la base és de fusta i hi ha dues cavitats als extrems per inserir-hi els coixins entintats, normalment plans, amb unes tapes metàl·liques per evitar que s'assequin. Quant als materials, el porta-segells que Moragas va fer fer per a ell era de llautó, com consta als catàlegs dels seus dissenys, però quan EDIBS el va industrialitzar el material emprat va ser l'alumini anoditzat. Va ser seleccionat per als premis Delta de l'ADI/FAD de 1961 de Barcelona. Anna Calvera