televisió

Descripció

El televisor ha estat un dels mitjans que més ha canviat la manera de percebre el món, alhora que ha estat un dels instruments bàsics de la denominada globalització de la cultura. A la dècada dels noranta del segle XX la introducció de la tecnologia digital i la pantalla plana han enlairat la importància de la definició d’imatge mentre el potencial del televisor no para de créixer i cada cop ofereix més possibilitats de comunicació, oci i coneixement. D’altra banda la televisió ha passat de ser un producte de luxe a un objecte absolutament quotidià que a més s’adreça a diferents tipus de públic. És per aquest motiu, entre d’altres, que algunes companyies van decidir fugir del classicisme propi d’aquests aparells i demanar als dissenyadors que convertissin el televisor en un objecte amistós, d’ús fàcil i que amagués el seu caràcter fred i tecnològic, de manera que alguns d’aquests productes s’han convertit avui en objectes de col•lecció i decoració. A mitja anys noranta l’empresa Philips, abans de tancar les seves instal•lacions de Sant Boi de Llobregat, va oferir als seus treballadors l’oportunitat d’assumir la propietat de la companyia. Aquests, malgrat la crítica situació en què es trobava, van acceptar el repte i van crear la cooperativa Tecnimagen. Va ser aleshores (1997) quan van encarregar a Josep Lluscà el disseny d’un televisor de 14“ que en principi havia d’anar adreçat a un públic jove, exigent i dinàmic. Es tractava de dissenyar la carcassa per a un dels aparells més petits del mercat, que es dotava de les màximes prestacions tècniques per arribar fàcilment a aquest segment de públic. Lluscà va dissenyar un aparell sobri pel que fa a les formes, sense decoracions innecessàries, lleuger i entenedor alhora. Va situar tots els comandaments en la part inferior frontal de l’aparell, d’una manera molt lògica i clara que en facilita la manipulació. L’interès per mostrar obertament les prestacions tecnològiques del televisor li va fer situar els altaveus també a la part frontal per obtenir una millor qualitat de so. Malgrat tractar-se d’un aparell petit, porta antena i comandament a distància de sèrie. Aquest, dissenyat també per Lluscà, continua dins la mateixa línia que la resta del televisor: botons grans i ordenats amb coherència que ajuden a la seva manipulació. La gamma cromàtica dels aparells es va triar pensant en el públic a què anaven adreçats. Lluscà, abans que apareguessin al mercat els primers televisors platejats, va suggerir colors llampants i metal•litzats, com ara plata, verd, groc, etc. L’empresa els va trobar massa atrevits i va inclinar-se pels més tradicionals, el negre i el blau, amb una concessió al plata, color del model del museu. Però Lluscà no va pensar sols en les possibles demandes del consumidor, sinó que, tenint en compte les diverses necessitats del fabricant, va dissenyar una carcassa modular que permet la personalització del televisor segons les diferents marques per a les quals treballa Tecnimagen. L’èxit comercial del producte va ser immediat i s’ha convertit en un dels productes estrella de l’empresa, que ha aconseguit sortir de la situació crítica en què es trobava. Aquest és per tant un clar exemple de com l’ús del disseny industrial millora la qualitat dels productes i per tant els resultats de les empreses. Maria José Balcells