porta-rotlles

Descripció

Amb el disseny d'aquest artefacte per posar-hi rotlles de paper sanitari a la bescambra del lavabo, Moragas actuava com l'interiorista que descobreix una idea per a una peça estàndard, industrialitzable, tipificable i comercialitzable pel que és, i no com una peça de mobiliari adreçada al saló, o un acabat constructiu d'aquells que necessita l'arquitecte i no troba al mercat. El porta-rotlles és això, una idea de disseny sorgida amb la comprensió d'una funció relativament secundària en una llar però igualment important. De fet, Albert Bastardes, que de seguida es va fer càrrec de la seva edició i producció, explica que Moragas va tenir la idea en un hotel alemany on va fer de seguida el croquis en una llibreta on ho apuntava sempre tot. En tornar d'Alemanya, va redissenyar el croquis adaptant-lo a la realitat productiva del país i simplificant-ne molt el muntatge. Estava a punt el 1958 i probablement en va fer els primers models encarregant-los al metal·lista que treballava per a la seva immobiliària. En muntar EDIBS, l'editora de disseny industrial de Bastardes i Schmid, aquest disseny va passar ràpidament al catàleg de l'empresa i la vida de l'objecte va durar tant com EDIBS, és a dir, del 1960 al 1964. El porta-rotlles és fonamentalment un objecte petit molt simple, compost de dues peces, una peça d'alumini anoditzat que es colla a la paret deixant a la vista els visos i que és el suport d'una barnilla doblegada i enroscada, que és la que suporta el rotlle. El mecanisme és molt enginyós i simple, ja que la barnilla requereix només tres voltes de rosca per quedar fixada i no moure's endavant ni endarrere, no porta passador ni cap altre mecanisme i té prou joc per deixar entrar el rotlle i després fixar-lo. Es fabricava de manera que la barnilla pogués tenir entrada per la dreta o per l'esquerra, i aquesta és la diferència entre les dues peces catalogades al museu. S'ha dit d'aquest objecte que palesa "l'esforç del seu autor per reduir el disseny a la mínima càrrega formal". Els acabats una mica massa industrials, però, demostren l'aposta de Moragas per aprofitar aquella expressivitat tan brutalista, de vegades fins i tot matussera per excés de simplicitat, d'una producció industrial que se significa només a si mateixa. És la tendència plenament industrial que havien de seguir altres dissenyadors i arquitectes de l'època d'una manera més acurada. En aquest cas concret, tanmateix, la tendència és més avia "industrialista", i de fet recorda aquells objectes d'abans de la guerra que, a Catalunya o a la resta d'Europa, maldaven per demostrar que havien estat fets industrialment. Anna Calvera