Freixenet

Descripció

<div>L’empresari Pere Ferrer i Bosch, des que va muntar les caves Freixenet Casa Sala cap a 1928, va tenir la idea de buscar un element diferenciador respecte dels vins fets per altres empreses també de Sant Sadurní d’Anoia. El 1929, coincidint amb l’Exposició Universal de Barcelona, ja va publicar un reportatge sobre la botella blanca a una revista il·lustrada, un magazín, gènere periodístic encara en procés de definició. És el primer indici del nou disseny o, el que és el mateix, de l’aprofitament dels valors expressius dels objectes amb una intenció comunicativa clara. Al món del xampany, l’encert històric havia estat el vidre verd fosc adoptat a finals de segle XVII per Dom Perignon per protegir el vi de la llum. El vidre blanc s’havia continuat fent servir fins ben entrat el segle XIX quan la producció de xampany ja era tota una indústria. Des d’aquesta perspectiva, una ampolla blanca podia molt bé semblar un retorn al passat. El secret estava en el tractament superficial per mantenir la capacitat protectora del vidre en relació amb la llum directa. Sembla que Pere Ferrer i Bosch, el 1929, ja havia patentat la idea, però no s’ha trobat la patent. En aquesta època, els xampanyers de Sant Sadurní d’Anoia invertien sobretot en la publicitat de la marca més que no pas en productes concrets i és doncs bastant lògic que, a més de voler implantar un nou costum, les campanyes promoguessin bàsicament la marca d’empresa.</div><div>La peça de la col·lecció del museu és una reproducció, feta el 1999, de la botella original però segons la tècnica que es feia servir el 1941, època en què finalment la idea de fer una botella blanca per embotellar xampany o, més ben dit cava, va poder fer-se realitat. L’ampolla ha estat doncs esmerilada a la sorra, procediment que es va haver de substituir al cap d’un temps per l’esmerilat a l’àcid perquè la sorra molestava en els processos posteriors, especialment greus a mesura que es van anar mecanitzant i automatitzant. Els romanents d’una sorra tan fina dificultaven l’encolada de l’etiqueta però també malmetien la resta de màquines involucrades en el procés total d’embotellament. Els esmeriladors del vidre van ser Matizados del Ter, el 1941 i Talleres Barragán, Barragán e Hijos de Ripollet a partir de 1956. La tècnica d’esmerilat del vidre és només un petit detall en el llarg procés que porta des d’una primera idea clarament empresarial fins a la forma definitiva que ara té i que tothom coneix, gràcies a grans i bones campanyes de publicitat. </div><div>Pere Ferrer i Bosch junt amb l’hereu van ser morts el 1936, tot just encetada la Guerra Civil. L’altre fill encara era jove i estava estudiant a l’estranger. Dolors Sala, muller de Pere Ferrer, i les seves filles van saber mantenir activa l’empresa durant i després de la guerra. El 1941, data en què es va iniciar definitivament la fabricació de l’ampolla blanca, Dolors Sala havia decidit tirar endavant aquella antiga idea del seu marit però encara no tenia un destí clar. De fet, etiquetes i d’altres elements gràfics (càpsula, collarí) del xampany Freixenet seguien sent com sempre, combinant la lletra de pal sec amb la cal·ligràfica cada cop més consolidada com a logotip d’empresa, tal com s’aprecia a l’ampolla que forma part de la col·lecció del museu. Així es pot apreciar també als escadussers anuncis que Freixenet publicava com a recordatori a revistes (Cuadernos de Arquitectura, Barcelona Atracción) o butlletins de festes locals de l’època, en una postguerra no precisament caracteritzada pel consum de luxe si no era entre els estraperlistes. </div><div>Va ser Josep Ferrer i Sala qui, quan es va posar al capdavant de l’empresa el 1954, va impulsar un canvi de política i va preferir donar personalitat a productes concrets i no tant a l’empresa. Cap a 1956 o 1957 va sorgir el nom Carta Nevada per denominar aquest tipus de cava que s’embotellaria amb l’ampolla blanca. Ningú no recorda com va ser: va trobar el nom els viatjants, l’empresari, els publicitaris, Roldós, Arce? No va ser, però, fins a 1967 que el producte Carta Nevada va estar totalment acabat i es va llançar al mercat amb una gran profusió de mitjans. La televisió el va consolidar del tot gràcies a l’aparició de les “bombolles” daurades, obra dels guionistes Lluís Bettònica i Nèstor Lujan i del fotògraf/publicitari Leopoldo Pomés. </div><div>A l’actualitat, la botella blanca, les bombolles, el daurat, el nom, més que no pas la tipografia, constitueixen junts el gran “actiu” de Freixenet, un esforç constant i coherent que, pel procés de prova i error i aprofitant tots els recursos promocionals disponibles, ha configurat un producte amb personalitat pròpia ben situat i molt d’acord amb el sector de mercat al qual s’adreça i per al qual està pensat. </div><div>Ens trobem davant d’un objecte el naixement del qual ha passat per moltes etapes al llarg d’un temps prou llarg. Per això no és possible respondre a la major part de les preguntes habituals per documentar una peça de disseny. De fet, l’ampolla blanca és un producte que va ser gestat i pensat en un moment determinat, que ha hagut d’assajar diversos procediments tècnics fins que va poder fabricar-se en grans quantitats; després li ha calgut trobar un nom propi que en recollís el caràcter innovador i finalment li ha calgut donar-se a conèixer i conquerir-se un lloc al mercat. El resultat és obra de moltes persones que han treballat plegades en una direcció i amb un projecte comú: trobar una imatge diferent que identifiqui l’empresa que el fa i en mostri el buquet especial. Per això qüestions com l’autoria es compliquen perquè, en aquest cas, què és més important: el que va tenir la idea de diferenciar-se de la resta de competidors i crear una botella blanca, o el fabricant de vidre que va proposar el sistema de conferir-li el blanc mitjançant l’esmerilament, o el veritable autor és qui va posar nom a aquest xampany que podia embotellar-se en un vidre clar però igualment opac, qui va pensar que l’esmerilment és un glaçat i per tant es pot aprofitar la connotació de fred que dóna el material i reforçar-lo mitjançant la neu, o el més important va ser qui, en un panorama de tants blancs, va saber aprofitar el daurat del xampany i convertir-lo en el leitmotiv de la seva promoció? A més a més, fer una botella blanca, és una idea de disseny o és una idea de màrqueting empresarial? Un treball d’equip, doncs, que planteja a l’anàlisi la necessitat de no buscar sols autors sinó de comprendre la labor d’equip i la varietat d’idees empresarials, comunicatives o de disseny, que hi ha al darrere.</div>Anna Calvera (Xeixa Rosa, documentació)