Auta
Tornar al llistat| Nom de l’objecte | intercomunicador |
|---|---|
| Títol / Nom propi | Auta |
| Autors / participants |
Ricard Sala, André / disseny Transvox, SA / producció / València: 1973 - 1978 |
| Lloc d’execució | València |
| Datació | 1973 |
| Dimensions | 21.5 x 7.5 x 7 cm |
| Material | resina ABS |
| Ingrés | donació Xavier González Boix, 2000 |
| Número registre | MADB 136678 |
Descripció
La desaparició dels porters i també del populars serenos que als anys seixanta encara es trobaven a les ciutats espanyoles, va portar empreses com Transvox a la fabricació d'uns aparells que permeten obrir la porta automàticament estalviant-nos haver de baixar personalment a fer-ho. Transvox va ser fundada el 1966 a València i des d'aleshores va començar a fabricar i comercialitzar porters automàtics sota la marca AUTA. El 1972 l'empresa va contactar amb André Ricard per encarregar-li el disseny d'un aparell que servís per obrir la porta exterior de l'habitatge. L'aparença del disseny de Ricard és similar a la d'un telèfon convencional però cal tenir en compte que en aquells moments, a l'inici de la dècada dels setanta, el model de telèfon més estès a Espanya era encara el de caixa de plàstic amb disc giratori i auricular. El model Gòndola (1965), dissenyat per Henry Dreyfuss als Estats Units, tot just començava a introduir-se al nostre país i va ser precisament en aquest model que es va inspirar Ricard per crear el nou producte. Es tracta d'un telèfon en el qual la base i l'auricular estan integrats, i això fa que tingui unes dimensions menors que els aparells més convencionals. El seu funcionament és molt senzill ja que només cal despenjar l'auricular i si volem obrir la porta, prémer el polsador rodó que hi ha a la base i que sobresurt una mica quan despengem. L'arrodoniment de formes que el dissenyador hi va aplicar dóna amabilitat al producte, dins la línia d'altres dissenys que en aquell moment Ricard realitzava com ara el llum Tatú (MADB 136009, MADB 136576, MADB 136611). La base i l'auricular estan units per un fil elèctric en espiral com el que s'utilitza als telèfons convencionals, i els components elèctrics que permeten el funcionament de l'aparell estan situats a l'interior de la base, que disposa també d'uns forats que serveixen per penjar-la a la paret. Es produïa en tres colors: crema, negre i vermell. Per donar lleugeresa al producte (pesa només 400 grams), es va fabricar en plàstic ABS. L'ABS va ser descobert el 1946 per la companyia americana Rubber i la seva aplicació en la indústria es va iniciar després de la II Guerra Mundial. El seu gran boom es va produir durant les dècades dels seixanta i setanta. Com que es tractava d'un material que permetia la producció en massa, els costos dels productes finals s'abaratien molt i per tant podien arribar a un sector de públic més ampli. La seva aplicació en el camp del mobiliari va ser ben aviat molt important, però el seu ús es va estendre ràpidament a altres sectors com ara els electrodomèstics i altres aparells elèctrics com és el cas d'aquest porter automàtic. Aquest porter automàtic va formar part de la selecció i exposició de productes ADI/FAD de 1973, que aquell any va substituir els tradicionals premis Delta que des de 1961 eren concedits anualment per aquesta entitat. Maria José Balcells
Bibliografia
Suárez, M. (1998). Entrevista. André Ricard. Experimenta, 20, p.87-94
