Sculptura
Tornar al llistat| Nom de l’objecte | safata |
|---|---|
| Títol / Nom propi | Sculptura |
| Autors / participants |
Lluscà Martínez, Josep / disseny WMF AG / producció / Geislingen, Alemanya: a partir de 1993 |
| Lloc d’execució | Geislingen an der Steige |
| Datació | 1993 |
| Dimensions | 3 x 50 x 30 cm |
| Material | acer inoxidable |
| Ingrés | donació WMF AG, 1995 |
| Número registre | MADB 135835 |
Descripció
<div>L’ús de l’acer inoxidable en el disseny del parament de taula va començar als anys trenta i es popularitzà a la dècada dels cinquanta-seixanta del segle passat. Tanmateix, l’empresa alemanya WMF AG, productora del conjunt Sculptura, va començar a utilitzar l’acer per a utillatge de cuina als anys vint, patentant-lo fins i tot, sota la marca Cromargan ®. No va ser fins a la dècada dels cinquanta, quan les vaixelles de porcellana i els jocs de coberts de plata van caure en desús, que l’empresa es decidí a utilitzar el Cromargan per a la seva fabricació. </div><div>Pel que fa al disseny, el 1925 la firma va crear el departament de disseny de producte contemporani per atreure l’atenció d’un fragment de públic interessat en aquesta disciplina i en l’art. Al mateix temps, i per donar prestigi a aquests nous objectes, es va iniciar una col·laboració externa amb diferents dissenyadors i arquitectes, que creaven petites col·leccions d’objectes que no es publicaven en el catàleg general sinó en fullets especials per emfasitzar el caràcter d’exclusivitat del producte. En un primer moment, el disseny d’aquests objectes s’inspirà en l’escultura figurativa per arribar a l’abstracció del moviment modern que va suposar un abaratiment en el costos de producció. </div><div>A mitjan dècada de 1980, s’intensificà la relació de WMF AG amb dissenyadors de prestigi internacional per introduir els diversos corrents del disseny contemporani en els productes de l’empresa. Un d’aquests dissenyadors va ser Josep Lluscà, a qui es va encarregar el conjunt de complements de taula Sculptura. Dins la seva trajectòria professional, el disseny d’aquest conjunt va suposar un nou repte, ja que a l’inici de la dècada dels noranta la seva feina s’havia centrat principalment en el disseny de mobiliari i llums.</div><div>WMF AG sempre ha manifestat que els seus productes es caracteritzen per la simplicitat i la funcionalitat, malgrat la imaginació i la creativitat que també els identifica, i n’és un bon exemple Sculptura, un conjunt de complements de taula que està integrat, entre d’altres peces, per: safata, plàtera per a salmó, setrilleres, xampanyera, argolla i recipient de formatge rallat. La idea inicial de Josep Lluscà va ser dissenyar un conjunt en què tots els objectes estiguessin fets d’una sola peça, i per això decidí utilitzar un únic material: l’acer inoxidable. La pressió exercida sobre una fulla d’acer d’un mil·límetre de gruix la transforma en una safata, una xampanyera o una argolla de tovalló. En el cas de les setrilleres, el recipient de formatge rallat i la plàtera per a salmó, aquesta peça d’acer es combina amb un altre material: el vidre o la fusta. </div><div>La primera peça que Lluscà va dissenyar per al conjunt Sculptura, que data de l’any 1992, va ser una austera safata que, seguint l’ergonomia que caracteritza tots els seus dissenys i la senzillesa de línies pròpia de la Bauhaus, té les nanses integrades. Aquesta austeritat també s’observa en la forma ondulada de l’argolla i la xampanyera, que es distingeixen per l’estilització organicista. </div><div>El recipient per a formatge ratllat, que pot ser utilitzat també com a sucrera, consta d’una tapadora i un suport d’acer inoxidable fabricats amb el mateix principi que les peces anteriors, la pressió sobre una làmina d’acer sense cap mena d’insercions. La nansa per sostenir l’objecte i el dispositiu per obrir la tapa estan per tant integrats i en aquest cas donen una aparença aerodinàmica a la peça. El contenidor del producte està fet de vidre, que contrasta amb l’aspecte més tecnològic i fred de l’acer. </div><div>Les setrilleres del conjunt mantenen la combinació de vidre i acer i són les que tenen un disseny més complex i alhora més “escultural”. El joc està format per dos setrills, un saler, una pebrera, tots de forma cònica invertida, i una petita safata amb nanses similars a les del recipient de formatge rallat. El saler i la pebrera tenen el tap d’acer inoxidable, i pel que fa als setrills els contenidors de l’oli i el vinagre són de vidre però, com si es tractés de veritables escultures, es troben sobre una mena de pedestal d’acer. Aquestes dues peces estan unides per uns cargols, que permeten el desmuntatge per a la neteja. L’interès del dissenyador per la funcionalitat queda demostrat també en el dispositiu antidegoteig de plàstic. Malgrat la simplicitat formal del disseny, la complexitat dels elements d’unió va fer que des del primer moment les setrilleres es produïssin d’una forma gairebé artesanal i per tant en series molt limitades. Tanmateix aquest disseny s’ha convertit en una de les peces emblemàtiques de la firma.</div><div>L’any 1994 WMF AG encarregà a Josep Lluscà nous productes per a la col·lecció Sculptura, entre els quals una plàtera per a salmó. En aquest objecte el dissenyador va voler fugir de la tradicional safata que presenta el cap i la cua del peix deixant espai al centre per a “les restes”. Lluscà volia donar al seu disseny una forma nàutica però que alhora fos elegant i que pogués tenir una doble missió. Així va fer una base d’acer inoxidable en la qual el “cap” i la “cua” tenen la funció de nanses integrades per presentar un peix ja cuinat. Aquesta plàtera es complementa amb una fusta que permet tallar o servir el salmó fumat. L’elegància i la simplicitat del disseny van fer que l’any 1998 la fira de Hannover li concedís un dels seus premis i també va ser seleccionada per als premis Delta de l’ADI/FAD de Barcelona de 1999.</div><div>L’èxit comercial d’aquest conjunt està avalat per la seva continuïtat en el mercat. S’ha de tenir en compte, però, que WMF AG és una empresa amb un catàleg de productes molt extens i que els seus tiratges no són molt elevats, sense arribar mai a les sèries limitades, amb poques excepcions, com la de les setrilleres Sculptura. L’oportunitat de les botigues de sol·licitar aquests productes via internet obre tot un camp de possibilitats a aquests dissenys que ja gaudien d’una difusió internacional. </div>Maria José Balcells
Història de l’objecte
Premis: Gute Induestrieform, 1993, Fira de Hannover, Hannover, Alemanya ; Good Design, 1993, Design Zentrum Nordrhein-Westfalen, Essen, Alemanya.
Bibliografia
Josep Lluscà. Veinte años de rigor (1995). Diseño interior, 42, p.62-63
Lluscà, J.(1998). Los rituales de la mesa. Experimenta informa. Industria & diseño, 20, p.26-27
Premio IF-Product Design Award 1998 para Salmon Platter (1998). On Diseño, 191, p. 88-89
"Diseño objetual en los premios Delta ADI FAD 1999 (1999). On Diseño (205), 204-271, 234-235
XXVIII premis Delta: exposició de disseny industrial ADI FAD 1999 (1999). Barcelona: ADI FAD, 57
Zabalbeascoa, A. (1994). Josep Lluscà. Veinte años de rigor. Diseño interior, 32, p. 24-27