Brendli
Tornar al llistat| Nom de l’objecte | caixa |
|---|---|
| Títol / Nom propi | Brendli |
| Autors / participants |
Ricard Sala, André / disseny Bomboneria Brendli / producció / Barcelona: 1963 - c.1999 |
| Lloc d’execució | Barcelona |
| Datació | 1963 |
| Dimensions | 4.5 x 17 x 26 cm |
| Material |
cartó ondulat cartó cinta setí |
| Material / tècnica | Cartró, cartró ondulat i cinta de setí |
| Ingrés | donació, 2001 |
| Número registre | MADB 136715 |
Descripció
<div>Era l’any 1963 quan a Ricard li va trucar la senyora Mercè Anglada, propietària de la bomboneria Brendli de Barcelona. Volia encarregar-li un embalatge per a les xocolates que venia a la seva botiga. Immediatament el dissenyador va pensar en un producte que no sols parlés del contingut, sinó que a més no ocupés espai, ja que la botiga era petita i no disposava d’un gran magatzem on guardar les capses. Ricard va aplicar ja aleshores la teoria del just in time i l’optimització de l’espai que avui en dia promulguen totes les empreses. Va dissenyar un embalatge que ocupava poc perquè es guardava plegat; la capsa només es muntava quan es necessitava. Si calia, el muntatge es podia fer a estones perdudes quan no hi havia clients per atendre, i això ajudava a resoldre el problema en èpoques en què hi havia molta feina i no es tenia temps de muntar les capses just a l’últim moment. </div><div>El disseny de Ricard està pensat com si es tractés d’una mena de puzle en el qual s’han d’encaixar diferents peces. La capsa consta de quatre parts. Una primera estructura formada per un cartó ondulat de color natural que fa d’esquelet i dóna rigidesa a la capsa. La segona, que fa de carcassa i amaga l’estructura anterior, i que és un cartonet blanc trepat on es troben assenyalats els plecs que s’han de fer per muntar-la. Dintre d’aquesta estructura blanca n’hi va muntada una altra, també de cartonet però metal·litzat, que té una doble funció: d’una banda, ajuda a conservar millor la xocolata i evita que es taqui la capsa i de l’altra dóna a l’embalatge un cert caràcter de luxe seguint la tradició de les capses de bombons més convencionals. Per acabar la tapa, formada per un cartonet blanc per la part exterior i un altre de metal•litzat que queda a dins, té dues pestanyes que s’endinsen entre la carcassa blanca i la capsa interior metal·litzada. Totes les parts són llises excepte la part exterior de la tapa que té una decoració en relleu formada per petits quadrats que recorda la d’ alguns productes dels tallers vienesos. La marca del producte, que coincidia amb el del nom de la botiga, estava a tots els laterals i també a la tapa. La tipografia utilitzada era molt senzilla i estava estampada en un color neutre que seguia la línia de sobrietat de tota la capsa. A la base s’indica el nom del dissenyador “André Ricard CDI Centro Diseño Industrial” i el número de patent del producte. El toc final és un llaç sabater fet amb una cinta de setí, d’uns quatre centímetres d’amplada, en el nostre cas de color marró, però n’hi havia d’altres, que serveix per tancar la capsa. La cinta es passa per sota i s’introdueix per unes ranures que ja estan fetes als laterals fins a fer-ne sortir les dues bagues per la part superior. El tipus de llaç no va ser triat de forma aleatòria, sinó que com que es tractar d’un llaç pla, queda endinsat en el buit que hi ha entre la tapa i la zona d’alçada màxima de la capsa (si observem l’objecte de perfil ens adonarem que la part superior té forma d’U). Tot plegat permet que les capses puguin apilar-se sense malmetre’n la llaçada. Aquest detall, a més de donar un toc original i elegant, estalviava el paper de regal amb el qual s’embolicaven a les pastisseries les capses de bombons. </div><div>La doble solució trobada per Ricard va agradar i semblar enginyosa no sols a la propietària de la botiga, sinó també als membres del jurat dels premis Delta, que li van concedir el Delta de plata de l’any 1963. </div><div>Aquest disseny es va produir ininterrompudament fins que a finals del anys noranta es va deixar de fer, i no perquè hagués quedat obsolet, ans ben al contrari ja que els embalatges eren un dels elements distintius de l’establiment, sinó perquè en jubilar-se la propietària, la bomboneria va tancar. Aquesta va ser una de les primeres incursions de Ricard en el disseny de packaging, a excepció dels flascons de colònia i perfum que ja aleshores havia començat a dissenyar per a l’empresa Antonio Puig Perfumes. Com sempre, el seu interès per la funcionalitat el va portar a trobar solucions que anaven més enllà de les pròpies d’un embalatge (contenir el producte, provocar un impacte visual immediat perquè l’usuari el memoritzi i que es distingeixi de la seva competència, etc.). Aquesta capsa va ser l’inici del tàndem Brendli-Ricard, que continuà col•laborant durant uns quants anys. Ells van ser els pioners en l’aplicació del disseny en aquest sector i anys més tard altres pastisseries i bomboneries van seguir aquesta línia. Maria José Balcells</div>
Història de l’objecte
Premis: Delta de Plata, 1963, ADI FAD, Barcelona.
Bibliografia
André Ricard. El peso de la experiencia (1995). Diseño interior, 42, 100-101