Tuman
Tornar al llistat| Nom de l’objecte | butaca |
|---|---|
| Títol / Nom propi | Tuman |
| Autors / participants |
Bonet Bertran, Pep / disseny BD, Ediciones de Diseño (1972 - 2007) / producció / Barcelona: 1991-2007 Levesta / producció / Granollers: 1969-1990 |
| Lloc d’execució | Barcelona |
| Datació | 1969 |
| Dimensions | 81.5 x 61 x 98.5 cm |
| Material |
acer cuir sintètic |
| Ingrés | donació Teresa Bastardes Mestre, 2002 |
| Número registre | MADB 136767 |
Descripció
Com molt del mobiliari dissenyat a Espanya a la dècada dels seixanta la butaca Tuman va sorgir de la necessitat dels arquitectes de crear productes adequats per als habitatges que construïen. Molts dels mobles que es trobaven al mercat en aquells moments eren de caire historicista i no es consideraven adients per als interiors "moderns". La intenció de proveir el mercat d'un producte que solucionés els problemes esmentats, que formalment fos independent d'altres seients i que fos relativament econòmic va pesar més en el disseny d'aquest moble que no pas la introducció de novetats formals. Malgrat tot, Bonet en dissenyar-lo es va plantejar com arribar a una butaca que fos còmoda, moderna i econòmica. En aquest sentit un dels objectius va ser aconseguir la producció en sèrie, a diferència del que succeïa amb altres productes dissenyats per arquitectes que només pretenien resoldre un problema puntual i per tant no buscaven la serialització. Amb Tuman això es va aconseguir i se'n van arribar a produir cinquanta unitats diàries amb possibilitat d'augmentar el nombre si la demanda ho requeria. La butaca Tuman, que pren com a referència formal l'ocell Tucuman, del qual li ve també el nom, consta d'una estructura d'acer pintat negre. Malgrat les línies sinuoses que fan semblar que l'estructura estigui feta d'una sola peça, cadascuna de les parts (potes, braços, respatller i seient) està unida a l'altre per cargols. Per evitar que les potes, que tenen forma de corba catenària invertida, ratllin el terra a cadascun dels peus s'hi ha col·locat una goma antilliscant. El gran coixí que forma el seient se sosté per uns fleixos d'acer en forma de ballesta, que representaven el trenta per cent del cost de producció, i que donen una gran elasticitat i confortabilitat a la butaca. Originàriament el coixí era de skai, producte molt en voga durant els anys seixanta i setanta, ja que com que es tractava d'una imitació de pell abaratia molt els costos. Malgrat les connotacions que l'ús d'aquest producte ha adquirit més tard, aleshores l'skai era sinònim de modernitat i no desmereixia; de fet l'any 1974 la butaca va rebre el premi de disseny en el concurs de mobles entapissats Skai que se celebrà arran de la fira espanyola del moble a València. També els braços estan folrats d'aquest material. Amb el pas del temps la butaca va perdre les mides originals, ja que els motlles s'anaven deteriorant. El 1991 Bonet, que tenia la cadira presentada als premis Delta del 1969, prenent el model original com a referent va redissenyar-la introduint-hi alguns canvis, com l'alçada del seient (es va pujar 5 cm), massa baix per a les persones grans. Es van fer nous motlles i va ser comercialitzada per BD fins enguany. Des que aquesta editora la produeix Tuman es presenta amb dues versions de coixí: policuir o cuir. Maria José Balcells
Història de l’objecte
Premis: De la crítica i menció honorífica dels Premis Delta, 1969, ADI FAD, Barcelona ; Skai Diseño, 1974, Fira del moble, València.
Bibliografia
Pep Bonet (1995). Línea silenciosa. Diseño interior., 42, p.30-31
25 años de diseño industrial: los Premios Delta (1986). Barcelona: Gustavo Gili, SA, ADI FAD, 97