Dia Dia
Tornar al llistat| Nom de l’objecte | base (suport de moble) |
|---|---|
| Títol / Nom propi | Dia Dia |
| Autors / participants |
Ricard Sala, André / disseny Vilagrasa, SA / producció / Barcelona: a partir de 1992 |
| Lloc d’execució | Barcelona |
| Datació | 1992 |
| Dimensions | 5.5 x 19 x 14.5 cm; 9.5 x 25.5 x 14.5 cm |
| Material |
resina ABS llautó |
| Ingrés | donació Vilagrasa, SA, 1995 |
| Número registre | MADB 135879 |
Descripció
Malgrat les innovacions en el material d'oficina, el portacalendaris Dia Dia constitueix un element que segueix present en molts despatxos. Aquest tipus de calendaris, agafats per un suport d'anelles, no sols serveixen per indicar el dia i les efemèrides, sinó que fan també de bloc d'anotacions. El disseny d'André Ricard produït l'any 1992 per l'empresa Vilagrasa modifica alguns aspectes dels portacalendaris tradicionals. El nou producte consisteix en un estoig fabricat de plàstic ABS i anelles metàl·liques en format de capsa rectangular que té dues tapes abatibles. L'objectiu principal és facilitar l'escriptura sobre qualsevol full del calendari i resoldre els problemes que, en aquest sentit, presenten els portacalendaris convencionals. L'argument emprat pel dissenyador és el següent: en els suports de calendari diari les anelles poden resultar un destorb per a l'escriptura als primers i últims mesos de l'any; es tracta, doncs, d'aconseguir que els fulls del calendari es mantingui en un mateix pla, prou elevat perquè les anelles no sobresurtin. L'estoig de Ricard aconsegueix aquest propòsit mitjançant la utilització de les tapes que serveixen precisament per igualar el pla d'escriptura dels dos fulls. A més, les esmentades tapes tenen la funció d’amagar o guardar a l'interior targetes de visita, notes o altres elements que donen un aspecte desendreçat a l'escriptori. Així, doncs, en aquest portacalendaris l'autor apel•la al criteri rector que fonamenta bona part del seu treball: observació meticulosa dels usos i gestos quotidians, recerca de noves solucions als petits problemes funcionals; recursos mecànics simples però originals; i formalització austera amb materials industrials. La seva continuïtat en el mercat des del 1992 avala l’èxit d’aquest disseny malgrat no ser un best-seller. Oriol Pibernat (Maria José Balcells, documentació)
