Dator

Descripció

Malgrat que l'empresa Flamagás es dedicava bàsicament a la fabricació i comercialització de productes per a fumadors, el 1972 va encarregar a André Ricard un encenedor de cuina. A Espanya les cuines de gas es van popularitzar a la dècada dels seixanta. És en aquells moments quan van sorgir els primers encenedors de cuina, un producte mecànic que facilita l'encesa dels fogons. El principi d'aquests encenedors és el mateix de l'ús de dues pedres per encendre una foguera. Aquestes mateixes pedres es troben dins dels encenedors de cuina però l'esforç i el temps que calen per obtenir foc és molt inferior. A diferència d'aquests primers, l'encenedor dissenyat per Ricard, consta d'un mecanisme piezoelèctric és a dir no necessita ni pedres, ni piles, ni gas, sinó que gràcies a unes petites peces de ceràmica sintètica genera ell mateix l'energia necessària per produir les espurnes. La duració d'aquestes peces és en general il·limitada. Dator és lleuger, té forma trapezoïdal i es caracteritza per la senzillesa de línies pròpia del corrent racionalista. El producte consta de dues peces fonamentals: una de plàstic ABS injectat, en aquest cas blau, que és el polsador, i una altra de constituïda per la carcassa d'acer inoxidable que recobreix tot l'objecte a excepció de la base que també és d'ABS. El polsador no sobresurt i està situat en la posició més còmode per facilitar l'ús de l'aparell. A la punta de l'encenedor, i en cadascuna de les quatre cares, hi ha un forat quadrat que es per on surt l'espurna que es produeix quan es prem el polsador. La seva forma permet també encendre estufes, forns i escalfadors malgrat les petites obertures d'aquests aparells. Una altra peculiaritat que presenta aquest disseny és que està pensat per poder penjar-lo a la paret, de manera que disposa d'una mena de boleta, també d'acer, a la zona on comença a fer-se més ample. El dispositiu dissenyat per penjar-lo és una circumferència de plàstic negre d'aproximadament 1 cm de gruix, que té una mena de canal, en forma de V, que s'inicia ample i a poc a poc es fa estret. La boleta de l'encenedor, que facilita el gest de penjar-lo, s'introdueix per aquesta mena de ranura fins que queda totalment fixat. Aquesta peça també permet que l'objecte es pugui agafar més còmodament si està situat sobre una superfície plana. És en aquests detalls que podem observar la recerca feta pel dissenyador amb la intenció d'aconseguir l'adequació forma-funció, clara influència dels principis promulgats per l'escola d'Ulm. A la base, de forma rectangular, com en altres productes de l'empresa, trobem les inscripcions "designed André Ricard, Flamagás SA, Barna, made in Spain, patent pending, registered". El 1972 el seu preu de venda al públic era de 425 pessetes i aquell mateix any va ser escollit per formar part de la selecció de l'ADI/FAD de Barcelona. L'aparició de les cuines que porten incorporat l'encenedor en els comandaments, les cuines elèctriques i la vitroceràmica ha fet que els encenedors de cuina a poc a poc desapareguessin. Malgrat tot, els últims anys han aparegut al mercat alguns dissenys nous que tenen un caire més desenfadat i són totalment de plàstic. Maria José Balcells