2200

Descripció

El retolador és un pas més en l’evolució dels estris d’escriptura autònoms. De fet, va néixer arran d’una modificació del bolígraf feta al Japó per l’empresa Tempel: “un primer dipòsit intern de bambú va ser substituït per un tub de fibra que porta la tinta a la punta mitjançant l’acció capil·lar”. Els components interns de la mina sempre han estat de plàstic i encara ho són. Als anys seixanta ja es podien trobar retoladors a Espanya, encara que al principi molts venien d’Andorra. Els primers eren molt gruixuts i de la marca Markit, que fins i tot va donar el primer nom als estris. Després, a mesura que s’anaren aprimant, es van anomenar, primer, marcadors i finalment retoladors. Aquest retolador, component del conjunt 2200, és ja un pas més, el retolador Fine Line, és a dir, punta i escriptura fina. Inoxcrom afirma que van ser els primers a introduir a Espanya aquest tipus d’escriptura. En realitat és la mina Fine Line la que ha estat creada i introduïda al mercat per Inoxcrom. És un tipus de càrrega amb una punta molt prima de plàstic negre (copolímer acetàlic) que es fixa mitjançant una rosca. Pel que fa a la funda, tant del retolador com del bolígraf, el 2200 constitueix un molt bon exemple del model de bon disseny difós internacionalment durant la postguerra europea i que, a Espanya, és un referent de l’estil assolit als anys setanta en el mercat de gran consum, malgrat que la teoria fos molt anterior. És un objecte prim, poc pesant, fet tot d’acer inoxidable sense revestiments ni acabats; una superfície llisa, doncs, brillant i uniforme, d’acabat perfecte tant característica del discurs de l’objecte industrial i tècnic sense més atributs que la bona proporció de la forma. Les parts són perfectament expressades, delimitades i clares pel contrast de material (és el cas del clip d’acer trempat i cromat, de l’agafador de plàstic i de la punta) o pel diàmetre. El perfil del cos són dues línies rectes paral·leles, interrompudes només pel caputxó, el perfil del qual també és un cilindre perfecte de diàmetre una mica, o una micra, més ample. També el clip és rectangular i el contorn és paral•lel al caputxó, al qual s’uneix ortogonalment per la punta. En definitiva, una expressió de la bona forma tècnica coherent amb una estètica de la màquina —tal com els agrada dir als historiadors anglesos— on la forma expressa tots els atributs del procés de fabricació. Per això han estat els expositors en punt de venda els que han hagut de recollir els arguments del màrqueting i assenyalar que, malgrat la dignitat i la sobrietat del retolador o el bolígraf, també s’adreçava als nens, es mantenia en la gamma econòmica i es tractava d’un objecte discret d’altes prestacions funcionals. De tota manera, l’objecte sempre ha estat versàtil i útil per a tots els públics, especialment per als professionals. Anna Calvera