Zeppelin

Descripció

<div>El bolígraf i el portamines Zeppelin són d’acer inoxidable cromat, amb el clip xapat d’or o de plata. L'or i la plata, materials d'orfebre per antonomàsia, mantenen, amb la seva presència, aquest conjunt a la gamma alta, la de prestigi, la de les petites joies útils. Si es tractés d'altres metalls sens dubte no variarien gaire els resultats sempre que es mantingués el criteri compositiu. De fet, més enllà d'ennoblir simbòlicament, també serveixen per introduir en el model un joc de color i reforçar visualment el caràcter del disseny de la sèrie. Presos com a colors, l'or i la plata són a l'heràldica metalls i cal fer-los contrastar amb colors; el joc aquí proposat és exactament l'invers: unificar la textura pel material, ja que sempre tot hi és metàl·lic i brillant, i contrastar la tonalitat dels metalls entre si. Per això, més enllà de l'or i la plata, l'important és el gris clar i el groc. És molt clara doncs la concepció de la forma i com es va dissenyar la sèrie dins mateix d'Inoxcrom. Les peces del museu són un bolígraf (MADB136.240) i un portamines (MADB136.241), amb els clips xapats en plata, i un altre bolígraf (MADB136.242) amb el clip xapat en or.</div><div>La idea va sorgir del clip del portamines i bolígraf ID (MADB136.271 i MADB136.272) dissenyat per l'alemany Marquard amb la col·laboració de l’equip de disseny Inoxcrom l'any abans. Agradava molt, aquell clip. Era ovalat, pisciforme, molt llis; amb una semiesfera enfonsada a la pinça. El cos del Zeppelin reprodueix el del clip a proporció i li serveix de fons redundant gràcies al canvi de color. Així de simple. Lògicament, com que la forma de fus era tan clara, tan tancada en si mateixa, tan completa segons la Gestalt, no hi havia manera de posar-hi un caputxó. Per això la sèrie Zeppelin no té estilogràfica, només estris que s'obren i es tanquen per mitjà d'un polsador. La punta queda llavors totalment amagada o s'utilitza com a vèrtex del fus. El nom era evident. La forma total era la d'un zepelí estilitzat. </div><div>Cal dir que, en aquells anys, hi havia ja alguns antecedents importants d'estris d'escriptura de formes ovalades i pisciformes seguint la tendència vers l'arrodoniment, les paràboles i el ovals de l'època. Així com en l'evolució dels cotxes, també en els bolígrafs i les estilogràfiques, sempre dins la gamma alta, s'observa que la novetat del moment arraconava la proposta nostàlgica de la memòria postmoderna per donar pas a la reconciliació amb l'herència moderna, que ara s'assumia o bé com a recurs possible per a determinats projectes, o bé com a punt de partida per tirar endavant. Els materials high tech, o simplement, amb aparença de tècnics, eren aprofitats amb tota naturalitat, i les formes i proporcions tornaven a ser motiu d'estudi per si mateixes. Ja no calia per ser modern recórrer a l'ortogonalitat dels sòlids primigenis, sinó que es podien investigar formes més complexes dins la geometria euclidiana o no, amb l’ajut dels ordinadors. La forma de fus de filar havia estat emprada per Daniel Nebot el 1993 a la ploma De Chirico per a la Tombow Pencil Co, una empresa japonesa; també l'estilogràfica Habana i el portamines Waist la van adoptar més o menys a la mateixa època. El perfil del fus, el perfil pisciforme, començava a ser ja comú, però encara portava aquella càrrega de novetat que fa que un disseny valent esdevingui i es comporti com un veritable valor afegit –no necessàriament en el preu, sinó en la qualitat d'ús d'un objecte– perquè, en la seva contundència, és clar i fàcil d'identificar i llegir. S'ha dit que aquestes peces utilitzaven l'ergonomia com a criteri. Ara bé, si com també s'ha dit demostren la capacitat del disseny per funcionar com a valor afegit, sigui a la gamma de luxe o bé l'econòmica, i això en aquest cas vol dir mantenir un nivell de qualitat alt i una coherència de llenguatge en el tractament de la forma, és més versemblant pensar que l'ergonomia no és precisament allò que més en destaca, sinó un condicionament més del procés de disseny, mentre que allò que li confereix personalitat és la coherència entre discurs i forma d'expressió. Potser per això encara ara la sèrie Zeppelin es ven amb certa regularitat. </div><div>Anna Calvera</div>