Globo
Tornar al llistat| Nom de l’objecte | llum de suspensió |
|---|---|
| Títol / Nom propi | Globo |
| Autors / participants |
Milá, Miguel (1931 - 2024) / disseny Polinax (1965 - 1982) / producció / Vilanova i la Geltrú, Barcelona: 1965-1988 DAE / producció / Barcelona: 1989-2012 Tramo (1964 - 1975) / producció / Barcelona: 1965 |
| Lloc d’execució | Barcelona |
| Datació | 1965 |
| Dimensions | 42.5 x 39.5 x 39.5 cm |
| Material | polietilè |
| Material / tècnica | Polietilè |
| Ingrés | donació Miguel Milá, 1994 |
| Número registre | MADB 135655 |
Descripció
<div>Com ja va dir l’historiador d’art i crític Daniel Giralt-Miracle, el llum Globo, com moltes altres productes dissenyats per Miguel Milá, és un dels casos en què el dissenyador parteix d’una forma antiga sense modificar-la essencialment i l’adapta a usos i necessitats moderns. En la seva trajectòria constitueix un altre exemple de redisseny de la tradició, però això només pel que fa a la forma, ja que la novetat del projecte rau, en primer lloc, en els aspectes tècnics emprats en la fabricació i, en segon lloc, en l’adaptació tipològica a unes funcions actualitzades.</div><div>El llum és en aquest cas de suspensió i, per tant, ha de substituir aquells llums tan emblemàtics de la taula de menjador, o també els que il•luminen zenitalment un espai secundari de la casa que necessita una llum global i uniforme, com la cuina. De fet, un dels precedents més directes d’aquest llum és els globus de vidre òpal que, als anys trenta, els racionalistes del GATCPAC instal•laven a les cuines: també eren blancs i esfèrics. L’evolució de la casa moderna arran de l’arquitectura de consum i seriada ha fet que el substitut d’aquests llums hagi estat el fluorescent, que fa una llum similar, és més barat de consum i, a més, com que els sostres han baixat, té l’avantatge que no penja. Tanmateix, gairebé mai no és una solució agradable.</div><div>El disseny de llums de suspensió va ser una constant de l’època. Cal esmentar les moltes propostes fetes per l’empresa Bielsa des dels anys cinquanta, el llum M4 de 1961 obra del dissenyador Ferran Freixa (MADB136.939, MADB136.940), el llum de l’arquitecte José Antonio Coderch (MADB135.748, MADB136.076, MADB136.677) o les moltes propostes del dissenyador J.A. Blanc. De fet, des que feia llums, Milá estudiava el problema del llum de suspensió. El precedent formal més clar de Globo es publica el número 38 de la revista Cuadernos de Arquitectura, en una secció dedicada als llums. El peu d’il•lustració indica: “Globus difusor de vidre blanc matisat suspès d’un tub de metall pintat de negre amb cèrcol de fusta o cèrcol de planxa repulsada pintada de negre. Disseny Miguel Milá. Realització TRAMO.” També es tractava d’un llum totalment esfèric que reprenia l’antic model GATCPAC i, més antic encara, aquell tan habitual als hospitals. El problema doncs estava a l’aire i van sorgir moltes propostes a mesura que la funció del llum de suspensió es definia en els trets simbòlics i estilístics més destacats. Parlant amb Miguel Milá, l’evolució del llum, des del publicat a Cuadernos de Arquitectura el 1960 fins al que obtenia el Delta el 1965, és de caràcter tècnic, ja que el vidre pesava massa, de manera que complicava enormement l’esforç de sostenir-lo i de mantenir-ne la verticalitat rígida.</div><div>Vist així, Globo va més enllà i aconsegueix diverses coses alhora. D’una banda, sovint s’ha utilitzat per il•luminar el menjador i altres espais, com ara replans d’escala, grans espais públics o porteries que requerien alguna cosa més que un llum. La forma de Globo –una esfera gairebé perfecta a la vista–, la textura del plàstic translúcid –que fa la llum més groga i, per tant, més càlida que la de la bombeta però que, a més, apagada aquesta, és un material modern–, el color blanc global contrastat amb el negre del suport –una línia molt fina del cèrcol que l’aguanta i del cable elèctric que el suspèn explica com està fet el llum–, tot plegat serveix per al doble joc que, segons Miguel Milá, ha de fer un llum: “considerar que la pantalla és un element corpori utilitzat només durant un percentatge del temps diari molt petit; […] i utilitzar-la com a element decoratiu en si, en la doble versió d’utilització i forma escultòrica”. L’expressivitat d’un simple disc suspès a l’aire, blanc de dia i groc de nit, explica el sentit d’aquest llum i la seva versatilitat a l’hora de col•locar-lo en un espai. </div><div>Pel que fa a l’altre caràcter innovador del llum, va ser l’arquitecte i dissenyador Rafael Marquina qui, el 1965, en comentar els premis Delta d’aquell any, va posar de relleu la novetat tecnològica. Si val la pena recordar-ho és perquè Marquina ja va delimitar el que ha estat el debat sobre el disseny industrial en el nostre país, la difícil relació del disseny amb la gran indústria. A la vista dels objectes premiats i de l’acta del jurat, Marquina exclamava: “per fi hem entrat en un període en què la majoria dels premis es concedeixen a dissenys més industrialitzats”, cosa que entenia en els següents termes: “productes que han concebut mentalitats industrials, que han partit de conceptes purament i materialment concrets però que han aconseguit sublimitzar les formes […] el disseny industrial s’ha obtingut partint bàsicament d’un producte la fabricació, el material, la forma, etc., del qual no s’han forjat primàriament a la ment d’un dissenyador que després ha convertit la seva creació en un producte fabricat, sinó que al contrari, uns industrials enfrontats amb el problema de dissenyar uns productes que ja s’havien projectat han aconseguit resoldre’ls satisfactòriament”. La “industrialització” del disseny industrial era una qüestió que preocupava els pioners del disseny a Catalunya des que van fundar l’associació de dissenyadors industrials del Foment de les Arts Decoratives (ADI/FAD). A la vista de la trajectòria de Miguel Milá com a dissenyador i editor de moltes de les seves obres, és difícil veure’l reflectit en aquestes paraules de Marquina. Tanmateix, concorden en el cas del llum Globo pels materials emprats i per la necessitat de treballar amb processos d’una certa complexitat industrial. Era el que Polinax, una empresa de manyans industrials nascuda per fabricar components de motocicletes el 1960, podia oferir. Globo és, de fet, un llum, la fabricació del qual necessita motlles, si bé no li calen contramotlles. Molts anys més tard, el mateix Miguel Milá ho ha explicat així: “vam fer servir per primer cop el procediment per a la fabricació d’envasos per bufat”. Si aquesta va ser la primera vegada que ho va assajar, els llums Cesta (MADB135.598, MADB136.080), Care (MADB136.079) i H-102 van substituir la pantalla original de vidre per la de plàstic bufat a baixa pressió a la mateixa època, és a dir, el 1965.</div><div>El millor resum de tot això és l’acta del jurat que li va concedir el premi, format per Federico Correa, Franco Albini i Friso Kramer: “En els dos formats, gran i petit, aquest llum ofereix una bona solució des del punt de vista tant del material com del procés de fabricació, com de l’efecte total que s’aconsegueix. Sorprèn agradablement l’efecte lluminós que proporciona aquest material.” Mentre es va produir, Globo es fabricava amb diversos diàmetres: 40, 30, 25 i 17 cm.</div><div>Actualment, se segueix produint, però sense patent ni el reconeixement de l’autor com a disseny propi.</div><div>Anna Calvera</div>
Història de l’objecte
Premi Delta d'Or, 1965, ADI FAD, Barcelona.
Bibliografia
Todos los Premios Delta de ADI FAD (1989). Ardi, 11, 196-199
Corredor-Matheos, J. (1997). El disseny industrial. Dins Disseny, vestit, moneda i medalles (p.11-81). Barcelona: L'Isard, 30,40
Acta del jurado de los Premios Delta 1965 (1965). Cuadernos de arquitectura. 62, p. 34-36
Marquina, R.(1965). Los premios ADI / FAD 1965. Cuadernos de arquitectura. , 62, p.32-33
Milá, l.(1962). Sobre lámparas. Cuadernos de arquitectura, 47, p. 37
Diseño industria (1965)l. Dins Prag: arte gráfico español, 2, p. 50-51
Ruiz de Azúa, M (ed). (1998). Textos históricos en torno al mueble. Experimenta. Monografía Observatorio Fin de Siglo. Diseño del mueble en España 1902-1998, 20, p. 263-292, 273
25 años de diseño industrial: los Premios Delta (1986). Barcelona: Gustavo Gili, SA, ADI FAD, 62