ID

Descripció

Dins la política de renovació i de recerca i desenvolupament empresa per Inoxcrom, que consisteix a treballar puntualment amb un dissenyador extern per buscar noves idees i solucions inesperades, naixen el 1993 el bolígraf i la ploma estilogràfica ID, fruit de la col·laboració amb el dissenyador alemany Marquard. Per això el model resultant se surt completament dels hàbits formals d'Inoxcrom, tal com ja havia passat amb el treball que el també dissenyador Jordi Busquets va fer per a l'empresa. Essencialment això significa que van entrar al catàleg d'Inoxcrom les corbes, els ovals i els perfils arrodonits. El concepte de disseny dels productes ID és jugar amb els contrastos de materials i de formes. Així, si els cossos d'acer inoxidable brillant i perfectament llis són totalment cilíndrics, el perfil dels caputxons de plàstic tou i rugós és ovalat. Per reforçar aquesta impressió de funda que es posa sobre el cos metàl·lic, el caputxó és a més proporcionalment curt en relació amb el cos. La rugositat del plàstic s'obté mitjançant el motlle, que també és rugós. Pel que fa als colors, les peces que hi ha al museu, com que són elements de publicitat institucional, han adoptat els colors i l’escut de la Unió Europea. Els que hi ha al mercat utilitzen una altra gamma de colors saturats, si bé la sensació és que no ho són perquè aquest plàstic dóna sempre una certa impressió de material translúcid. Un comentari apart mereix el plomí d'acer. És totalment llis perquè gairebé no s'hi aprecia ni la ranura central per on baixa la tinta. El perfil és una corba perfectament estilitzada. Aquest element dóna a l'estilogràfica una elegància ben especial si se la contrasta amb el caràcter intencionadament "divertit" del plàstic dels caputxons. També el clip demostra la cura amb què ha estat dissenyat el model. Si vist de cara és un oval molt llarg, pisciforme, amb un punt que el fixa per indicar la pinça, vist de perfil és una línia paral·lela al caputxó fixat amb una peça que no s'aprecia vist de cara. Si a Inoxcrom miren els cotxes per veure per on van els trets estilístics, no cal dir que aquest disseny es va avançar prou a la moda de l'arrodoniment total present als cotxes dels noranta des de l'aparició del Renault Espace i portat fins a les darreres conseqüències pel Ford K. Ara bé, com a peça de disseny, té un llenguatge propi que el col·loca sense més ni més a la tendència de disseny del moment, principis dels noranta, quan, després de l'ampliació del projecte de disseny promoguda des del Nuovo Design, els criteris de la qualitat ja són propis i específics del disseny, adequats a cada un dels sectors d'objectes, volgudament innovadors i sempre a la recerca de models per a diversos i variats estils de vida desenvolupats a través de l'acte conscient de la compra d'un consumidor cada cop més segur de si mateix. Potser per aquesta raó la línea ID mai no ha estat un èxit de vendes i s'ha deixat de fer el 2001. Anna Calvera