Humo de luz
Tornar al llistat| Nom de l’objecte | llum de suspensió |
|---|---|
| Títol / Nom propi | Humo de luz |
| Autors / participants | Riart Llop, Carles / disseny / Barcelona: a partir de 1976 |
| Lloc d’execució | Barcelona |
| Datació | 1976 |
| Material | vidre de borosilicat |
| Material / tècnica | Vidre de borosilicat |
| Ingrés | donació Carles Riart Llop, 2002 |
| Número registre | MADB 136803 |
Descripció
<div>El llum Humo de luz forma un cilindre de vidre a l’interior del qual s’allotgen setze bombetes de neó unides per un fil de coure i que respiren a través d’altres tantes obertures circulars practicades al vidre. Pensat per penjar-se al sostre, el sistema de subjecció consisteix en dues tiges també de vidre situades cap al final del tub i acabades en un cercle, on es lliguen els caps de seda, de manera que el llum sembli suspès a l’espai, amb un efecte d’objecte flotant.</div><div>Tanmateix n’existeixen dues versions, una de tub de coure i l’altra de vidre, la primera dissenyada per Riart el 1975 i la segona immediatament després el 1976, malgrat que la idea d’aquest disseny parteix d’un llum fet pel mateix Riart amb una barra de fusta i les bombetes clavades a la barra. Alhora d’Humo de Luz en va derivar una versió posterior de metacrilat més apropiada per ser realitzada en sèrie, el llum Colilla (1977, MADB135.400). Riart va crear una empresa, Comercial Estelar, exclusivament per vendre Colilla per correspondència. El 1979 va cedir l’empresa a Gabriel Ordeig, que va afegir altres objectes al seu catàleg. De fet, aquest és el germen de l’editora Santa & Cole, fundada per Ordeig amb Javier Nieto i Nina Masó el 1985. Des de llavors Colilla està al catàleg de Santa & Cole.</div><div>Humo de Luz forma part de la 1ª Colección de muebles especiales, que Riart inicia el 1973, i que amplia amb diferents peces fins a 1981. La 1ª Col·lecció de mobles especials s’ha exposat com a conjunt dues vegades. La primera al local de Mobles 114 l’any 1976, cosa que va provocar l’edició d’un catàleg. En aquell moment la col·lecció era integrada per dotze mobles: prestatgeria Sensación Cercana (MADB136.804) i taula Sensación Distante (MADB136.897), taula Hara, tocador Sandard, vetllador-biombo Snark Furniture, cadira Desnuda, moble Catalina, biombo Opaco, Espejo de Max (MADB136.802), llum de suspensió Humo de Luz, sofà Perfil Siamés (MADB136.801) i prestatgeria Desatino (MADB136.805). Quan la 1ª Colección es va tornar a exposar el 1979 a Tecmo –la botiga de mobiliari i estudi d’interiorisme de Jordi Galí a Barcelona– Riart hi havia afegit el sofà Cómodo (MADB136.895), el moble Arcada, la butaca Vallvidrera (MADB135.422) i el Telón de Fondo Merbeyé. Arran d’aquesta exposició es va editar un cartell-catàleg amb dibuixos de Riart i disseny gràfic d’América Sánchez. L’última peça que va entrar-hi va ser el mostrador Piano (MADB136.807) que Riart va dissenyar el 1981.</div><div>Humo de Luz, com la major part de la 1ª Colección de muebles especiales, es va fabricar per encàrrec i va ser una peça d’edició limitada: vint en el cas de la versió de vidre i dotze en el de la de coure (les excepcions són la taula Sensación Distante, el llum Colilla i el sofà Cómodo, que produeix des de 1999 Santa & Cole, Ediciones de Diseño, i la cadira Desnuda que va produir Tecmo). Riart garanteix el tiratge d’aquesta edició amb el lliurament d’un contracte firmat per totes dues parts en què el comprador i el dissenyador es comprometen a no reproduir l’obra. </div><div>A Riart li van suggerir la idea del llum les petites bombetes de neó que allotgen els interruptors de llum perquè es vegin fàcilment, llums que no il·luminen però que criden la nostra atenció. Per la mateixa concepció, Humo de Luz no s’ajusta a les característiques habituals dels llums de sostre –la irradiació dels quals acostuma a abastar gran part de l’espai de l’habitació en què se situen– i, per tant, no pot classificar-se clarament com a tal, sinó més aviat com a “llum de suspensió”. Com suggereix el nom, els punts tènues de llum que el configuren estan pensats per crear atmosfera, per introduir un focus d’atenció sobre el lloc en què se situen, per acompanyar més que per il•luminar, i de fet al catàleg de Santa & Cole Colilla hi apareix qualificada com a “llum de companyia”. Qui n’ha sabut veure millor les possibilitats enormes i les especials qualitats plàstiques ha estat el dissenyador i interiorista Gabriel Ordeig, que ha fet servir el llum Colilla, el seu epígon seriat, a manera d’escultura lluminosa amb què ha cobert superfícies senceres de parets i sostres.</div><div>Pepa Bueno</div>
Història de l’objecte
Col·lecció Muebles especiales.
Bibliografia
Bueno, P. (2005). Carles Ricart: diseño esencial. Fim Cultural 05, p. 214-239
Mañà, J. Bigas Luna, J.J. (1995). Carles Riart Llop. Barcelona: Gustavo Gili, 25-29
Rabat, E. (2001). Carles Riart. Barcelona: Santa & Cole, Ediciones de Diseño; Edicions UPC, 6-7