Sebastianet

Descripció

El llit niu Sebastianet va sorgir sota la clara influència del disseny italià. En aquells moments la butaca Bastiano de Tobia Scarpa era un dels centres d'atenció del disseny italià. Aquest, d'altra banda, era un redisseny amb fustes planes d'una butaca de Le Corbusier. La simplicitat constructiva i el sistema de treballar la fusta del primer van ser el punt de partida del disseny de Carreras. Sebastianet està constituït per dos llits situats un sota de l'altre. L'estructura de tots dos és de fusta de faig recoberta amb xapa de sicòmor lacada i es compon d'una sèrie de travessers que s'uneixen mitjançant cargols Allen. El llit superior està format per dos capçals, que fan alhora de potes, i un respatller de la mateixa alçada. Tot el conjunt constitueix el "niu" sota el qual s'amaga l'altre llit dotat de rodes. Els somiers s'encaixen gràcies a uns escaires de ferro situats als angles de cadascun dels llits. L'exemplar que hi ha al museu està lacat en blanc, però el llit es va produir en diferents colors propis de l'estètica pop (verd, vermell, groc, etc.) imperant en aquells moments. D'altra banda l'ús del lacat era fruit de la influència dels mobles del japonès Kazuhide Takahama, als anys setanta comercialitzats a Espanya per la firma MYC-Gavina i que van gaudir de molt d'èxit, que Carreras coneixia a través de les revistes. Pel que fa a la tipologia, originàriament el llit niu era un llit baix amb rodes, utilitzat normalment per a nens o per a criats, que es col·locava sota un altre amb potes. D'aquesta manera durant el dia el segon quedava amagat sota el primer. Aquest tipus de moble va aparèixer a l'edat mitjana i va ser prou utilitzat fins el segle XVIII. La tipologia va evolucionar fins a arribar a l'actual en què els dos llits es conceben com un sol moble. Quan Rafael Carreras va dissenyar Sebastianet, el llit niu no era un producte gaire corrent en el mercat espanyol, però les dimensions cada vegada més reduïdes dels habitatges i l'enginyosa solució de "guardar" un llit sota de l'altre van fer que el producte gaudís ràpidament d'un gran èxit. D'altra banda el fet que l'estructura comptés amb respatller i dos capçals permetia que amb l'ús d'uns coixins es pogués utilitzar també com a sofà, i això n'incrementava la funcionalitat. L'únic inconvenient del producte era la manca de potes abatibles del llit inferior, cosa que feia especialment incòmode l'acte de fer el llit. El llit niu Sebastianet formava part d'una col·lecció de mobles per a la llar (taules, cadires, armaris, prestatgeries, etc.) que Carreras va dissenyar a mitjan anys seixanta, que primer es venien a les botigues Nau, de Barcelona i Madrid, que ell mateix dirigia, i que més tard l'empresa MYC-Gavina va incorporar al catàleg. Maria José Balcells