Escenari petit
Tornar al llistat| Nom de l’objecte | prestatgeria |
|---|---|
| Títol / Nom propi | Escenari petit |
| Autors / participants | Riart Llop, Carles / disseny / Barcelona: a partir de 1996 |
| Lloc d’execució | Barcelona |
| Datació | 1996 |
| Dimensions | 33 x 180 x 41 cm |
| Material |
llautó banús (fusta) arboç (fusta) mirall |
| Material / tècnica | Fusta de banús i arrel de madrona, llautó i mirall; fusta de madrona i arrel de madrona |
| Ingrés | donació Carles Riart Llop, 2002 |
| Número registre | MADB 136806 |
Descripció
Escenari Petit és una prestatgeria de paret on s’han combinat quatre materials de molt diverses característiques, com ara la fusta d’arrel de madrona per a la caixa, l’eben per al fust de les columnes, el llautó per al coronament inferior i superior d’aquestes i el mirall per al fons. Totes dues columnes, emmarcades pel semicercle de la base i la coberta, es reflecteixen al mirall, de manera que es completa la forma d’un templet vagament classicista. La prestatgeria esdevé doncs un escenari molt especial per exhibir-hi i emmarcar-hi petits objectes. Igual com en molts altres mobles de Riart, la combinació de diferents materials és un factor fonamental de la idea mateixa de la peça: d’una banda, perquè singularitza i dóna valor propi a cada una de les parts que componen el moble i de l’altra com a part del joc estètic de contrastos en què es basa gran part del treball del dissenyador. Riart ja havia recorregut a aquest mateix joc de reflexos que apareix a Escenari Petit per completar virtualment una forma, al moble Arcada (1977), on la imatge de l’arc complet s’obté gràcies al reflex d’una de les seves meitats en un mirall. Els miralls ocupen un lloc destacadíssim en les creacions de Riart, que tant per tradició familiar –el seu oncle tenia una fàbrica de miralls– com per les connotacions màgiques i simbòliques associades tradicionalment, s’hi ha sentit fortament atret. Espejo de Max (1976, MADB 136802), Miromirall, 1996), Angeleta (1999, MADB 136799) o Espejo Luminoso Para Baño (1999) són alguns exemples d’aquesta obsessió pel disseny de miralls del creador català, però a més Riart els integra dins una sèrie de peces que, gràcies a l’ús d’aquest material, assoleixen un significat més complex, com en Escenari Petit, l’esmentada Arcada o la taula Pepita (1999). Escenari Petit pertany a la col·lecció Objectes perduts, títol que fa referència a la investigació sobre tipologies perdudes i inclou obres realitzades entre 1978 i 1996. De les deu peces que componen aquesta sèrie, nou, aquesta inclosa, són edicions limitades de cinc exemplars més prova d’autor, mentre que Sillón Real té una tirada de dotze exemplars. Igual com passa amb la 1ª Colección de muebles especiales (1973-1976) i Útils (1980-1992), Riart garanteix la tirada de l’edició mitjançant el lliurament d’un contracte firmat per totes dues parts en què comprador i dissenyador es comprometen a no reproduir la peça. Objectes perduts es va exposar a la galeria Luis Adelantado de València al setembre de 1996 amb Útils i la 1ª Colección de muebles especiales. De la mateixa manera part d’aquesta col·lecció, i altres mobles pertanyents a Útils i la 1ª Colección de muebles especiales, es van presentar a la galeria Carles Poy de Barcelona el 1997 amb el nom de Mobles d’autor. Els estudiosos de l’obra de Riart han remarcat la importància que les exposicions tenen en el recorregut professional del dissenyador. Cal destacar-ne, d’una banda, el muntatge en si, dut a terme pel mateix Riart, i de l’altra el fet que constitueixin l’única via de difusió d’unes obres que no es comercialitzen pels canals habituals. La presentació d’Objectes perduts en galeries d’art confirma la voluntat artística de la col•lecció i la posa en relació amb altres sèries de Riart, com ara Útils o fins i tot 1ª Colección de muebles especiales, totes plegades amb el component artístic que comporta el fet que siguin peces úniques o de sèrie limitada. Pepa Bueno
Història de l’objecte
Col·lecció Objectes perduts.
Bibliografia
Bueno, P. (2005). Carles Ricart: diseño esencial. Fim Cultural 05, p. 214-239, 218-219
Rabat, E. (2001). Carles Riart. Barcelona: Santa & Cole, Ediciones de Diseño; Edicions UPC, 22
Mobles d’autor