penjador

Descripció

Penjador de paret format per tres cossos de tub d'alumini folrats amb teixit de cotó. Aquesta peça va sorgir del redisseny d'un producte que Joaquim Belsa havia creat l'any 1960. Es tractava d'objectes similars que bàsicament es diferenciaven pel material emprat en la fabricació. El primer disseny, fet de canya de manila, es produïa de forma artesanal, i això suposava un cost elevat i un llarg període de producció. Aquests factors impossibilitaven la producció de grans sèries. Segons explica el seu dissenyador, la forma del penjador va suggerir-la l'observació de les formes sinuoses que adopten les mànegues de regar. Tant la peça del museu com el seu antecedent de 1960 estan constituïts per un tub cilíndric, de canya de manila en la seva primera versió i d'alumini més tard, que es corbava. Cadascun dels cossos que constitueixen l'objecte consta de dues formes semiesfèriques de diferent mida que sorgeixen de la mateixa peça d'alumini. La part més gran és la que se subjecta a la paret mitjançant dos claus i la de dimensions més reduïdes queda davant i és la que fa funció de penjador. El grau de separació que hi ha entre les dues permet penjar més d'una peça diferent (una bossa, un abric, una motxilla, una cartera, etc.). Gràcies a les formes arrodonides del disseny, les peces d'abric no pateixen enganxades. Els tres cossos estan units mitjançant una peça encolada del mateix teixit de cotó que folra l'alumini. L'exemplar que pertany a la col·lecció del museu és de tres cossos i color blau, però se'n van produir també en vermell, verd i beix i en una versió de dos cossos. Malgrat el canvi de material que Belsa va efectuar en aquest disseny, les formes arrodonides, pròpies dels objectes realitzats amb canya de manila, s'hi van mantenir. Això demostra l'existència d'una consonància formal amb les línies del mobiliari més actual en aquells moments que prenia com a referent models italians i escandinaus de caire organicista. D'aquest producte, fabricat per Aresta, se'n van fer diverses sèries d'uns 100 exemplars cadascuna. En total d'aquesta segona versió en alumini se'n van fer uns 10.000 exemplars. Maria José Balcells