Manolete
Tornar al llistat| Nom de l’objecte | butaca |
|---|---|
| Títol / Nom propi | Manolete |
| Autors / participants |
Perobell / producció / Sabadell, Barcelona: 1988-c. 2009 Lievore, Alberto / disseny Carmenes / producció / Sabadell, Barcelona: a partir de 2010 |
| Lloc d’execució | Sabadell |
| Datació | 1988 |
| Dimensions | 127 x 57 x 54 cm |
| Material |
dacró fusta poliuretà |
| Ingrés | donació Perobell, 2002 |
| Número registre | MADB 136811 |
Descripció
Dins de la trajectòria professional d'Alberto Lievore, la butaca Manolete representa un punt i a part. Si el seient reuneix moltes de les característiques d'altres productes dissenyats per ell mateix, com ara la sobrietat i l’elegància, l'evident càrrega simbòlica de l'objecte l'ha convertit en una de les icones del disseny espanyol dels anys vuitanta: majestuositat seria l'adjectiu que millor la definiria i, per descomptat, la paraula indiferència no serveix per evocar-la. Es tracta d'un moble en què, malgrat tot i com el mateix Lievore afirma, s'ha intentat no sacrificar forma per funció, raó per sensibilitat, art per tècnica ni innovació per continuïtat. Manolete és un seient entapissat, d'un sol braç, amb un respatller molt alt on podem descobrir encara l'admiració del dissenyador per figures com Charles Eames o Marcel Duchamp, de les quals Lievore valora el compromís, la manera de pensar i plantejar-se els treballs, cadascun com un nou repte que cal assumir amb el mateix grau d'exigència i rigor, els mateixos amb què aquest argentí afincat a Barcelona des dels anys setanta, s'enfronta al disseny de la peça. En aquest cas, la creació d'una butaca per dormitori és l'excusa per desenvolupar un producte que expressa el seu valor a través de la forma. Inspirada la peça inicialment en la figura de Don de Sandeman, va prendre cos a poc a poc fins a arribar al resultat final, que, com el mateix Lievore escriu, és el d'una estampa ibèrica. La figura embolcallada en una capa negra i coberta amb el barret espanyol d'ala ampla, dissenyada el 1928 per George Massiot Brown per a l'empresa de vins de Xerès Sandeman i que des dels anys trenta del segle passat és símbol del prestigi i la qualitat de la companyia, es barreja amb les del torero i la bailaora. Aquests tres personatges tòpics, reinterpretats pel dissenyador, aporten els elements més representatius del moble: les petites potes de fusta rememoren els talons de les sabates de les bailaores, és amb el braç únic que Don de Sandeman sosté la capa per cobrir-se el rostre i el coronament del respatller al•ludeix clarament a la clàssica montera dels toreros. El resultat és una forma majestuosa i contundent de fort valor simbòlic que encara s'accentua més amb la poca profunditat del seient, l'alçada del respatller, la presència d'un sol braç o el color vermell de la tapisseria dels primers exemplars fabricats. Pel que fa a la tipologia, Manolete és una reinterpretació del clàssic penja-robes de nit, aquell moble que es col•loca als dormitoris i que serveix per desar-hi endreçada la roba. Encara que gairebé desaparegut avui, de tant en tant algun dissenyador interessat en la recuperació de tipologies de mobiliari en realitza una revisió. Aquesta butaca va ser llançada al mercat a finals de la dècada dels vuitanta, durant el dit boom del disseny espanyol, un període daurat de la disciplina en què Barcelona va esdevenir capital del disseny, sobretot gràcies a la proliferació dels mal anomenats bars "de disseny". Els dissenyadors i el mobiliari espanyol van ocupar portades i pàgines de revistes tant espanyoles com internacionals i peces emblemàtiques com les cadires de braços Toledo (MADB 135444, MADB 136138) de Jorge Pensi, Andrea (MADB 135482) de Josep Lluscà o la mateixa butaca Manolete van ser centre d'atenció i van esdevenir icones del disseny del nostre país. Contràriament al que això pot fer pensar, l'èxit comercial d'aquesta peça, de la qual també es va fer una versió de dues places no tan reeixida com l'original, no ha estat mai als nivells de la seva popularitat mediàtica. Però, tot i el pas dels anys, aquesta butaca manté, com Don de Sandeman i el mateix Manolete, l'atractiu i el mite, i s'ha convertit en un dels elements emblemàtics de la firma Perobell. Maria José Balcells
Història de l’objecte
Premis: Top Ten Upholstered Furniture Design Award, 1993, Dupont, Colònia, Alemanya.
Bibliografia
Capella, J. (1998). Elogio y refutación de los ochenta. Experimenta,20, p. 175-180
Liévore y asociados. La esencia como fundamento (1995). Diseño interior, 42, p.58-59
Lievore, A.(1989). Manolete. On Diseño, 105, p. 114-119
El SIDI en Milán y Valencia. (1988). On Diseño, 98, p. 106-184
On Diseño (2004), 250, 306-307
Capella, J., Buti, A. (2005). 300% Spanish design. Barcelona: Electa, 88
Zabalbeascoa, A. (1994). Alberto Liévore. La esencia como fundamento. Diseño interior, 39, p. 28-31