Tótem

Descripció

L’armari Tótem, dissenyat pel tàndem Alberto Lievore i Jorge Pensi, es caracteritza pel joc d’obertures de les portes, que es despleguen cap enrere deixant visibles els prestatges, com si fossin voladissos. Aquesta característica, del tot original, dóna la possibilitat d’accedir fàcilment a la part més fonda del moble, una opció que no es dóna en els armaris convencionals. Tótem està format per una base i una caixa de fusta. Les dues portes, ambdues abatibles, són d’amplada reduïda però tenen un alçada important de quasi dos metres, característica que al·ludeix al seu nom. Cada porta disposa de sis frontisses encastades que permeten replegar-la a la part lateral. Una vegada obertes les portes, els quatre prestatges, també de fusta, queden perfectament visibles, fins al punt que sembla que es lliurin amb safata a l’usuari. El moble té un tancament de llautó elaborat a mà. La peça va ser produïda entre 1982 i 1995 per la firma Latina, una secció de l’empresa Perobell, de Sabadell, que entre altres també va produir el sofà Terzo (1981) dels mateixos autors. Durant aquella dècada, Perobell va comercialitzar Tótem en tres opcions d’acabat: l’exterior amb fusta de teca i l’interior lacat; l’exterior i l’interior lacats en dos colors diferents, com la peça de la col·lecció del museu; i l’exterior i l’interior lacats d’un mateix color. En total hi havia quatre opcions de laca poliuretànica: el gris, el blanc, el negre i el vermell, colors d’una paleta que ajuden a donar al moble un aspecte sobri, sòlid i amb certs aires clàssics. Potser per això la seva comercialització va ser un èxit, atès que es tractava d’un moble amb un important valor escultòric. Tótem va ser un dels últims treballs en comú dels argentins Pensi i Lievore, tots dos nascuts a Buenos Aires. El tàndem sud-americà, que pedalejà amb força des de 1978, se separà el 1984 per seguir camins diferents que, sigui dit de passada, el temps ha avalat amb molt bons resultats. L’armari Tótem va ser seleccionat per als premis Delta de 1984, concedits per l’ADI/FAD de Barcelona. Rossend Casanova