butaca

Descripció

<div>Aquest exemplar és un dels pocs que ens han arribat de la que es va presentar com a Model GATCPAC (Grup d’Arquitectes i Tècnics Catalans per al Progrés de l’Arquitectura Contemporània) quan es va crear MIDVA (Mobles i Decoració de la Vivenda Actual), resultat de la readaptació d’un moble popular illenc.</div><div>El GATCPAC, creat al desembre de 1930 per la comissió organitzadora d’aquest agrupament –Josep Lluís Sert, Josep Torres Clavé, Sixte Illescas, Pere Armengou, Ricard Churruca, Germán Rodríguez Arias, Francesc Perales, Manuel Subiño, Cristòfor Alzamora i Pere Armengou–, era la secció catalana del grup peninsular del GATEPAC (Grup d’Arquitectes i Tècnics Espanyols per al Progrés de l’Arquitectura Contemporània) que s’havia constituït a Saragossa a l’octubre d’aquell mateix any. El GATCPAC fou l’introductor a Catalunya de les idees racionalistes i sobretot del mestratge de Le Corbusier.</div><div>Al cap de quatre anys d’haver emprès un seguit de tasques dinamitzadores, els seus membres reiteraven que allò que els havia guiat des d’un principi era la voluntat de difondre les idees modernes aplicades a l’arquitectura, per les quals s’havien “compromès a lluitar”. A través de concursos, conferències, exposicions, articles, etc., la seva activitat de difusió i propaganda de l’arquitectura contemporània es feia efectiva, gràcies a dos òrgans: la revista A.C. Documentos de Actividad Contemporánea i la inauguració de la seu social (a l’abril de 1931) al passeig de Gràcia, número 99, cantonada amb el carrer Rosselló de Barcelona. La seu del GATCPAC ostentava un gran rètol on s’indicava “Construcció i Amoblament de la Casa Contemporània” ja que feia, també, la funció de botiga on es presentaven peces de mobiliari –models Thonet, Aalto, Stylclair i del mateix GATCPAC–, encara que al principi eren pocs els models oferts com a autoria del grup. També s’hi mostrava tot tipus de materials relacionats amb la construcció i que provenien tant d’industrials de l’Estat espanyol com de l’estranger. La idea de l’estàndard, la funcionalitat, la higiene i el confort presidia les inquietuds, tant a l’hora d’adoptar-les a la construcció moderna com al mobiliari. Així, a les pàgines d’A.C. podem trobar afirmacions com aquestes: “De moment aquesta tasca es pot dir que només l’hem iniciat en començar a estudiar tipus de portes, finestres, panys, alguns mobles, etc.” De fet, no és fins a la creació de MIDVA, el 1935, que s’intensifica l’oferta de peces de mobiliari dissenyades per socis, però presentades sempre com a obra col·lectiva, de grup, sota l’anunciat de “models GATCPAC”. En aquest moment, el GATCPAC, en sintonia amb el debat internacional, supera la rigidesa d’uns estilemes per fer una autèntica aportació des deI concepte de llibertat que la modernitat brinda. Concretament, i pel que fa al mobiliari l’èmfasi, del moble de tub metàl·lic amb superfícies de vidre –lligat a la influència germànica– s’obre a la inclusió i reinterpretació de models provinents del món popular i mediterrani.</div><div>Aquesta cadira de braços és un bon exemple d’aquest nou interès desvetllat al GATCPAC, que caldria denominar més aviat “cadiral” per ser fidels als orígens illencs. En origen el material era fusta envernissada per a tota l’estructura i cordill trenat de palma per al seient i el respatller. L’estructura, feta a base d’elements prismàtics, pren una forma corbada en el respatller limitat per un tall esbiaixat –característic del mobiliari eivissenc– que s’adiu amb la forma del braç d’una lleu curvatura. Dos testimonis extrets d’A.C. poden ser significatius de les reinterpretacions que sobre mobiliari popular feien els membres del GATCPAC. L’una prové de la versió d’aquest model illenc que Germán Rodríguez Arias en va fer: desplaçà més endarrere part de l’estructura prismàtica del davant en la part que va des del seient fins a sota la fusta dels braços en cadirals al menjador per a la casa que el 1935 l’arquitecte va construir a Sant Antoni d’Eivissa. L’altra versió sense desplaçament de cap dels elements estructurals, és la que es mostra com a “model GATCPAC” produïda per MIDVA i que, a mitjan 1936, es va començar a difondre des d’A.C.. Aquesta versió, com a model reelaborat pel grup d’arquitectes, és la que figurà en dos esdeveniments especials: primer, en l’Stand MIDVA del I Saló d‘Artistes Decoradors organitzat pel Foment de les Arts Decoratives, a la Cúpula del Coliseum (maig-juny de 1936) i, després, el 1937, al Pavelló de la República Espanyola, de París, a l’espai exterior del pati-teatre del qual l’arquitecte Josep Lluís Sert, encarregat de les obres, les instal·là. En alguns dels reportatges gràfics de l’època s’hi poden veure moltes de les personalitats de llavors assegudes.</div><div>El 1991, Josep M. Tremoleda i Josep M. Massana, de la firma Mobles 114, juntament amb el fill de J. Torres Clavé (1906-1939), van fer el prototip per a la seva reedició, feta de fusta de cedre i el bastidor, tant de seient com de respatller, de boga, teixida prèviament a l’acoblament de l’estructura per adaptar-la a la producció actual. Des de llavors ha passat a ser identificada com a “butaca Torres Clavé”, oblidant la voluntat de col·lectiu que havia guiat el GATCPAC.</div><div>Mercè Vidal</div>