Prolongue

Descripció

El sofà de mòduls Prolongue forma part d'un programa modular de mobiliari pensat tant per a espais domèstics com per a llocs públics com ara zones d'espera dels hotels, aeroports o discoteques. El programa consta de tres mòduls diferents: seient, taula i jardinera. Cadascun pot adoptar diferents formes i funcions segons on se situï i els complements que s'hi afegeixin. Pel que fa al sofà, cadascun dels mòduls està constituït per tres elements bàsics, seient, respatller i braç, que gràcies al sistema d'unió emprat, format per unes barnilles d'acer, poden utilitzar-se o no alhora. Així un sol mòdul, segons quins elements el configurin, pot esdevenir puf o butaca. Quan els mòduls es combinen, poden sorgir noves tipologies, com ara un sofà, un llit o una chaise longue. Aquesta versatilitat del programa no implica cap dificultat de muntatge, ja que aquest és molt simple gràcies al fet que un mateix element (braç, respatller) pot ser comú a dos mòduls. Això va suposar una gran novetat respecte a d'altres programes que ja existien al mercat en aquells moments. Les dimensions del mòdul estan pensades d'acord amb l'ergonomia i la capacitat d'adaptació al cos humà de l'escuma de poliuretà flexible, de què estaven fabricats i que estava emmotllat sobre una estructura rígida que actua de bastiment i controla la forma que aquesta adopta. Malgrat que el respatller tingui una aparença baixa, quan hom s'asseu creix aproximadament uns deu centímetres, adaptant-se a l'anatomia del cos. El sistema Prolongue es complementava amb jardineres, que podien transformar-se en revisters o en moble-bar segons les necessitats de l'usuari, i amb taules. Cadascun d'aquest mòduls podia col·locar-se on calgués i podia estar enganxat al seient (per exemple, una taula) o situar-se a una certa distància, com ara les jardineres que es col·locaven una mica separades dels seients perquè les plantes no molestessin la persona que s'hi asseia. Per dissenyar aquest producte, a més del caràcter funcional del programa, Lluscà i Querol van tenir en compte altres aspectes, com ara la possibilitat de participació de l'usuari en donar forma al moble, de manera que s'hi afegia un caràcter lúdic i fins i tot escultòric. Aquest aspecte s'adiu amb les relacions que en la dècada del 1970 s'establiren entre art i disseny i que eren paleses en manifestacions com les exposicions "Disueño" en les quals Josep Lluscà va presentar alguns productes. D'altra banda, la possibilitat que el client pogués triar entre diferents tipus d'entapissat proposats per l'empresa o fins i tot pogués aportar el seu propi teixit fa del sofà de mòduls Prolongue un precursor d'allò que avui anomenem personalització del producte. Maria José Balcells