Junior 74

Descripció

Mercurio, Tralla, Metralla… models consagrats que dia rere dia enamoraven i es feien estimar sobre l’asfalt. Eren motos carismàtiques de Bultaco, una marca catalana amb nom propi, que donaven una bona cobertura d’alguns sectors del mercat. Tanmateix, una part del públic no s’hi trobava representat: el més jove. Eren els consumidors que no buscaven gaire més que un ciclomotor, molt probablement la seva primera motocicleta, fet que el convertia en un sector importantíssim: en la majoria de casos, un usuari content amb la seva primera motocicleta seguia fidel a la marca en les següents adquisicions. Les primeres creacions de Bultaco van ser motos de mitjana cilindrada, i així continuà la seva filosofia, deixant completament descuidada la poca potència. Però el 1965, tot i presentar-se al febrer de 1966, la marca decidí guanyar-se els consumidors de la petita moto amb un disseny que responia al nom de Junior 74. Tot i que el nom mencionava clarament el públic a què anava destinada, l’anunci anava acompanyat de la frase “la moto per a qualsevol edat” per no subestimar cap possible venda. Junior marcà un caràcter propi dins la marca, alhora que una imatge diferent de les ja concebudes. Exemples en són el dipòsit angulós i corbat; l’innovador far (intentant integrar-lo en la carrosseria i no com a element afegit) o una peça de fibra amb la funció d’embellir i guardar eines (situada entre el seient, el carburador, el tub d’escapament i el pneumàtic de darrere), element copiat de la Montesa Impala (MADB 136819). Tota la carrosseria, inclòs el bastidor, estava pintada de vermell a excepció de l’esmentada peça de fibra (color gris) i del seient. A l’any següent del seu naixement, la família de Junior 74 va incorporar germanes de més cilindrada, Junior 100 i Junior 125. Anys més tard una tercera incorporació de 150 cc va completar la saga. En resum, Junior 74 va ser la primogènita d’una sèrie no gaire variada, però sí d’extensa i llarga tirada, ja que va aguantar en producció més de deu anys. Alhora, va constituir un punt d’inflexió per a Bultaco, pel canvi de mentalitat i el fet d’obrir les portes a un sector nou i desconegut. Pel que fa a l’exemplar de la col·lecció del museu, cal dir que part del bastidor està pintat de negre, possiblement després d’una reparació per accident (el tub que forma el bastidor inferior està una mica deformat). A més a més, el silenciador va ser substituït per un de més curt i menys refinat de línies. Pel que fa a Bultaco, ironies del destí, la marca troba la seva existència en un altre mític fabricant de motos català, Montesa. Aquesta última empresa, al maig del 1958, va decidir abandonar la competició. Francesc Bultó, un dels fundadors i aleshores cap de la secció de competició, va abandonar l’empresa per fundar-ne una de nova. La seva renúncia a continuar a Montesa va ser seguida per bona part dels tècnics que estaven sota la seva direcció per emprendre amb ell el nou projecte. L’emblema de Bultaco, un polze alçat, normalment estampat en el dipòsit, fou dissenyat pel mateix Bultó com a reconeixement, admiració i sorpresa del gest fet pels corredors anglesos en passar pels boxes i manifestar que tot anava bé. Pel que fa al seu nom, l’origen el trobem poc després de l’associació de Bultó amb el famós corredor Johnny Grace, a qui se li ocorregué la idea de fer la contracció de Paco i Bultó (per facilitat de pronunciació i per obtenir un nom més “enganxós” es va invertir l’ordre dels mots), ja que, curiosament, l’empresa, fins llavors no responia a cap nom concret. Lluc Martí