Antorcha

Descripció

El 1922 va néixer al Vallès Oriental una marca anomenada Derbi, el nom de la qual es devia a la contracció de "derivats de bicicletes". La seva mentalitat es podria definir com la transició de la bicicleta a la motocicleta, apel·latiu molt apropiat per a aquest petit ciclomotor amb un "cor" de dos temps derivat dels motors que utilitzava la marca en el campionat del món del vintè de litre. A principis de 1965, un canvi en la normativa de trànsit va afavorir clarament Derbi i altres marques de petita cilindrada. La modificació establia que tota moto de menys de 50 cc (legalment es va denominar ciclomotor, classificació que encara es respecta avui dia) podria ser conduïda sense permís de circulació i sense matrícula per tota persona major de catorze anys. Això no va passar desapercebut a la marca vallesana, sinó tot el contrari, hi va veure una oportunitat d'or per explotar la seva avançada tecnologia i experiència. Així doncs, pocs mesos després d'aquest canvi de normativa, va començar a rodar pel carrer la Derbi Antorcha (un ciclomotor de 49 cc que rendia 1,8 cv). Gràcies a la nova legislació, la societat es va motoritzar. El nou artefacte era poc més que una bicicleta amb motor, de preu molt inferior al d'una motocicleta i amb l'avantatge que no calia llicència. Aquest cúmul de fets va afavorir que Antorcha esdevingués una moto purament utilitària (no superava els 40 km/h), que ràpidament es va generalitzar entre la classe obrera, de manera que va aconseguir el sobrenom de Derbi "paleta". A més a més, va suscitar un interès factible, fins aleshores inexistent, entre la joventut, fins al punt que l'impacte social que aquest ciclomotor va provocar es compara avui amb el que va tenir Seat 600. Respecte a l'estructura, els components i la distribució, cal remarcar el curiós bastidor, format per un tub de secció rectangular que descendeix en diagonal des de la part superior de la forquilla fins a la part inferior del parafang posterior (aquest s'unia amb soldadura). Per sota de la diagonal descrita pel xassís hi trobem el motor i els altres elements mecànics, i per sobre, un departament per guardar-hi eines, l'estilitzat dipòsit i un llarg seient. A més, a la part superior frontal de la forquilla hi trobem un far i en la posterior inferior del parafang del darrere, la llum de fre. Quant al disseny, cal esmentar que el ciclomotor va rebre diverses renovacions estètiques, sobretot per les exigències del sector més crític, el juvenil, que volia un artilugi útil però també esvelt. Pel que fa a la competició, cal dir que va ser una moto mítica. El 1969 el pilot espanyol Àngel Nieto va guanyar el primer dels quatre campionats del món que va aconseguir aquest model. El model de l'exemplar de la col·lecció del museu és posterior al campionat mundial de Nieto, atès que, a més de ser-hi presents les modificacions realitzades al llarg dels primers cinc anys de vida, el tap del dipòsit de gasolina porta la inscripció "Campeona del Mundo". Fitxa tècnica Motor Dos temps Cubicatge 48,7 cc Relació de compressió 9 a 1 Potència 2,5 CV a 5.800 rpm Carburador Dell'Orto SHA 14-14 Frens 105 mm diàm. intern tambors Pneumàtics 2,25 x 18" Capacitat de dipòsit 6 l Pes 54 kg Distància entre eixos 1.100 mm Longitud total 1.720 mm Velocitat màx 40 km/h. Lluc Martí