Impala
Tornar al llistat| Nom de l’objecte | motocicleta |
|---|---|
| Títol / Nom propi | Impala |
| Autors / participants |
Milá Sagnier, Leopoldo (1921 - 2006) / disseny Montesa / producció / Esplugues de Llobregat, Barcelona: 1983-1985 Permanyer, SA / producció / Esplugues de Llobregat, Barcelona: 1962-1971 Montesa-Honda / producció / Sant Perpètua de la Mogoda, Barcelona: 1985-1987 |
| Lloc d’execució | Barcelona |
| Datació | 1962 |
| Dimensions | 97 x 57 x 197 cm |
| Material |
acer alumini cautxú cuir metacrilat de metil |
| Ingrés | donació, 2002 |
| Número registre | MADB 136819 |
Descripció
<div>El 1958, Francesc Bultó sorprengué a tothom i anuncià que abandonava Montesa, juntament amb part de l’equip de competició, força tècnics i alguns directius per formar l’empresa Bultaco. Aquesta absència significà un cop molt fort per a Montesa, atès que Bultó n’era l’alma mater quant a desenvolupament i disseny de producte.</div><div>Per afrontar l’esmentada situació, Permanyer, president de Montesa, diposità tota la confiança en la figura de Leopoldo Milà (expilot de la marca i feia poc cap de taller). Milá afrontà el difícil repte de suplir la vacant de Bultó amb ganes i decisió i el 1961 va presentar el seu model insígnia, Impala.</div><div>Aquesta creació sorgí per l’interès de Montesa d’entrar de nou en la competició, per plantar cara a Bultaco. Tot i això, Impala a l’hora de la veritat es forjà per al dia de cada dia, una moto útil i fiable, sense avaries i que pretenia marcar un precedent tant en el disseny com en la mecànica. Amb clara vocació de devorar quilòmetres, Impala va ser equipada amb un motor monobloc fet amb foneria d’alumini que incorporava la caixa de canvis, el sistema elèctric i la transmissió primària (on la cadena era substituïda per engranatges helicoïdals, ja que així necessitava menys manteniment i era més silenciosa).</div><div>Pel que fa a la part formal, cal parlar de la seva claredat de línies i la intenció de trencar amb els models passats, atès que únicament comparteix amb les seves predecessores Brio la pintura (vermella i negra), la particular suspensió davantera i el bloqueig de la direcció (patent d’Abraham Neiman).</div><div>Per ser més fidels a la nova “vestimenta” que protegia i sustentava, i que li aportà prestigi als 174,7 cc de cilindrada, cal seguir l’ordre amb el qual Leopoldo Milá la concebé: iniciava els dissenys per les rodes, a partir de les quals treia un bastidor on encaixava el motor i els altres elements mecànics per posar-hi finalment la cirereta amb uns excel·lents acabats.</div><div>Impala té una distància entre eixos de 1.280 mm, sobre els quals van muntades unes llantes de 36 radis recobertes d’uns pneumàtics de 19”. A la part davantera, a l’eix de la roda hi ha subjecta una forquilla hidràulica telescòpica sobre la qual se sustenta el xassís (de forma similar a un triangle rectangle on l’angle ortogonal es troba sota el seient i el vèrtex inferior s’arrodoneix considerablement). L’eix del darrere va unit a la motocicleta per dos punts: el primer, descriu una línia horitzontal que s’uneix a l’extrem arrodonit del bastidor, tapat en part pel protector de la cadena; i el segon, mitjançant uns amortidors hidràulics collats en l’angle recte del xassís. Aquest mateix punt d’ancoratge era l’utilitzat per fixar-hi el parafang posterior, sobre el qual s’instal•laven el llum de fre i la matrícula.</div><div>A l’interior del xassís, a més de trobar-hi el motor, el carburador, el canvi, l’embragatge i bona part de l’equip elèctric, també hi ha un “departament” molt estilitzat (posteriorment força imitat per altres marques) de plàstic a l’interior del qual es guardaven les eines.</div><div>Per sobre del bastidor (de davant a darrere) hi ha un far davanter de 25 W encaixat a la part superior de la forquilla. A la part posterior del far hi trobem el comptaquilòmetres i tot seguit, sobresortint, un manillar de gairebé 60 cm. Un dipòsit de 13 l (inclosa la reserva) continua la línia estètica per anar a parar al característic seient que respon al nom de guitarra (per la forma) i que permet a la motocicleta portar conductor i acompanyant (com els dos estreps per costat).</div><div>Considerar que un objecte funcional produït en grans quantitats de manera seriada (17.970 unitats, a més de les moltes reversions i modificacions) posseeix qualitats artístiques és conseqüència de l’arribada de la postmodernitat al complex món de l’art de finals del segle XX. Però, aquestes disquisicions estilístiques al marge, el resultat de l’enginy va ser espectacular, com no podia ser d’altra manera en un dels dissenys industrials més portentosos de la història del disseny industrial espanyol.</div><div>Però, abans que la moto fos seriada, a Permanyer se li va ocórrer una manera de provar-ne la mecànica i el funcionament, consistent a travessar tot el continent africà de sud (Ciutat del Cap) a nord (Tunísia). Una ruta aproximadament d’uns 20.000 km, un fet que per l’època semblava impensable. Aquesta increïble aventura, coneguda com a “Operació Impala”, fou relatada per tota la premsa estatal, fet que proporcionà al producte una publicitat enorme i va provocar que Impala naixés famosa. </div><div>Al gener de 1963, un any després de l’aparició al mercat, Salvador Pérez (encarregat de l’oficina tècnica de Montesa) resumia a la publicació STA les característiques d’aquesta motocicleta: “El resultat ha estat, doncs, una motocicleta infatigable, de bella línia i encertades solucions tècniques, que complau a tots els usuaris, indiferentment de les seves preferències particulars. Perquè aquest model té com a característica destacada, entre totes les seves bones qualitats, la de la seva extrema ductilitat. Sap ser ràpida quan li exigeix el conductor, tranquil•la quan fa falta i dòcil sempre. Respon a l’acte i amb absoluta fidelitat a totes les exigències i sap adaptar-se al temperament dels conductors.”</div><div><div>Fitxa tècnica</div><div>Motor: Dos temps</div><div>Cubicatge: 174,7 cc</div><div>Relació carrera/diàmetre: 0,9852</div><div>Potència: 10,5 CV a 5.500 rpm</div><div>Carburador: IRZ 22-EC</div><div>Frens: Expansió interna 180 mm diàm. intern tambors</div><div>Pneumàtics: 2,75 x 19”</div><div>Capacitat de dipòsit: 13 l (inclosa la reserva)</div><div>Pes: 95 kg</div><div>Distància entre eixos: 1.280 mm</div><div>Longitud total: 1.940 mm</div><div>Velocitat màxima: 109 km/h</div></div><div>Lluc Martí</div>
Història de l’objecte
Premi Delta d'Or, 1962, ADI FAD, Barcelona
Bibliografia
Todos los Premios Delta de ADI FAD (1989). Ardi, 11, 196-199
Gaudenzi, M. (2001). Montesa, guía del coleccionista. Madrid: Maurizio Gaudenzi, Industrias Gráficas Omnia, 45
25 años de diseño industrial: los Premios Delta (1986). Barcelona: Gustavo Gili, SA, ADI FAD, 43