Brío 81

Descripció

Durant els anys cinquanta, tot Catalunya es va desplaçar en moto; des dels peons o mossos de magatzem fins als enginyers passant pels catedràtics. Eren anys de crisi i la mobilitat requeria baixos costos. Però poc després, a mesura que es recuperava l’economia i apareixia la comoditat, l’enveja i la cobdícia de posseir un cert ”estatus social” van conduir als anys de la comoditat, uns anys en què la moto va passar a tenir un paper secundari, que no vol dir minoritari. I, justament quan la moto es movia en la penombra de l’automòbil, desenes de marques amb centenars de models es disputaven el títol d’insígnia. Però amb el sorgiment de l’automòbil, els clients que escollien la motocicleta no esperaven trobar-hi un producte de luxe o de prestacions extraordinàries, sinó un vehicle més còmode, fiable i econòmic possible. I va ser amb aquests paràmetres que l’empresa Montesa va treure al mercat una llarga nissaga de models englobats sota el nom de Brío. Aquesta companyia, amb Brío, va crear una de les famílies més populars de la nostra història motociclista, tant en les seves versions més esportives (Brío 90, 91, 110, etc.) com en les més comercials (Brío 80 i 81). El 1952 l’empresa Montesa va participar per primer cop en la seva història en un certamen internacional. És més, fins aleshores cap marca espanyola del sector de la motocicleta no havia traspassat les fronteres. El certamen escollit fou el XXIII Saló Internacional de l’Automòbil i la Motocicleta de Ginebra. La marca va aprofitar aquesta gran ocasió per presentar al públic un nou model: Brío 90. Brío 90 era el resultat de tota l’experiència acumulada en les carreres, de manera que era de caràcter clarament esportiu. Tot i ser un primer pas molt important, no era el producte que s’adaptava a la majoria de la clientela. Per aquest motiu, poc temps després va néixer Brío 80, una moto pensada i dissenyada per córrer menys i tenir un baix consum, model que va tardar ben poc a penetrar entre la població, i les previsions es van veure desbordades. Però l’encarregat de disseny de Montesa, Francisco Bultó, era un apassionat dels models esportius i el 1956 va aconseguir que un dels models més emblemàtics de Montesa veiés la llum. Es tractava de Brío 91, una moto que va causar impacte, tant al mercat estatal com internacional. Malgrat l’excel·lent resposta comercial de Brío 91, a Montesa no es van oblidar de la seva gamma més comercial i el 1957 es presentà la substituta de Brío 80, Brío 81. Brío 81 va ser la més venuda de tota la família, amb 18.544 exemplars en dos anys. Es tractava d’una magnífica moto pensada per ser usada els dies de cada dia. Incorporava els últims avenços, com ara la cambra de combustió, els nous silenciadors, un nou volant motor dissenyat per evitar estrebades de la cadena, etc., i tot gràcies a l’experiència de Montesa en la competició. Però si el que volem és buscar allò que la diferenciava de la resta de la nissaga, s’ha de parlar del seu color. Com a norma general, totes les motos de Montesa s’acabaven amb una capa de pintura vermella, però en aquest model es va decidir fer una excepció i pintar el dipòsit, el protector de la cadena i els dos tubs d’escapament d’un curiós verd metal•litzat que va provocar que la moto respongués popularment al nom de “la trucha”. Al cap de dos anys de gloriosa vida, Montesa decidí substituir-la per Brío 82, que durant els dos anys que estigué a la venda no aconseguí ni la meitat de vendes i que va ser el final d’una nissaga plena d’èxits que va fer molts “montesistes”, que pocs anys després serien premiats amb Impala.<div>Fitxa tècnica</div><div>Cubicatge: 124,98 cc </div><div>Relació de compressió: 7 a 1</div><div>Carburador: IRZ AE 18</div><div>Frens: 125 mm </div><div>Pneumàtics: 2,75 x 19 cm</div><div>Capacitat de dipòsit: 12 l</div><div>Pes: 85 kg</div><div>Distància entre eixos: 1.260 mm</div><div>Longitud total: 1.890 mm</div><div>Velocitat màx: 85 km/h </div><div>Lluc Martí</div>