Enduro 74

Descripció

Sota el nom d’Enduro, es va succeir a Montesa una extensa varietat de models de diferents cilindrades. El primer exemplar de la saga aparegué al mercat el 1974 sota l’especificació de “250” (Enduro 250). No obstant això, nou anys abans, Montesa ja havia utilitzat el nom d’Enduro per a un dels seus models, Enduro 175, una motocicleta que no era res més que una derivació d’Impala. Aquest model únicament comptà amb 400 exemplars i tenia clara vocació de carretera, tot i que se li havien canviat “quatre” peces per intentar aparentar el que no era. I és per aquest motiu que no és considerada com una més d’aquesta família d’autèntiques totterreny. Els dissenyadors de la casa Montesa, no van partir de zero per fer aquest model, sinó que ja tenien una bona base que havent adquirit amb Cappra 250 VR i King Scorpion. És més, es pot afirmar, que en Enduro es fongueren les característiques extremes de Cappra amb bona part de les peces de King Scorpion. Indubtablement, la producció de motocicletes a Espanya durant aquella època estava clarament influenciada per l’activitat esportiva i la competició. Per aquest motiu, els models veien com els seus motors evolucionaven i eren renovats constantment, de manera que s’intentaven guanyar nous clients dia a dia i obtenir alhora el reconeixement de número u. Com a conseqüència d’una d’aquestes “reversions de motor” apareix Enduro 74 (74,8 cc). El totterreny és, molt possiblement, l’especialitat motociclista que millor s’adapta a les petites cilindrades, ja que no exigeix una bona resposta del motor a poques revolucions –com és el cas del trial–, cosa que es pràcticament impossible d’aconseguir si no es posseeix la cilindrada necessària i, d’altra banda, pocs camins resulten avorrits circulant a la màxima velocitat de què és capaç una màquina de 75cc, mentre que, en carretera, un motor d’aquesta cilindrada es pot quedar fàcilment “curt” sovint. Una totterreny de 75cc ben concebuda presenta dos cares força diferents. Per un costat, circulant amb mentalitat conservadora, ofereix una docilitat excel·lent. El seu pes és reduït i el seu motor no dóna les desagradables sorpreses d’una màquina de major cilindrada quan se li “desboquen” els cavalls. Per un altre costat, si s’esprem el motor al màxim, es pot rodar a un ritme elevat. És clar que treure tot el rendiment a un motor de petit cilindrada no està a l’abast dels principiants; cal l’experiència necessària per mantenir-lo dintre del règim ideal, i això exigeix alhora un perfecte ús de la caixa de canvis i prou anticipació enfront dels obstacles. Enduro 74 (75 cc amb una bona posada a punt) no és una màquina reservada exclusivament al públic jove, ja que resulta divertida de conduir per a qualsevol aficionat (sigui quina sigui la seva experiència) i constitueix un element ideal per iniciar-se en la conducció pel camp, ja que ofereix la lleugeresa i docilitat necessàries. Aquesta és per tant una moto totterreny en el sentit més pur, pensada per esprémer-la en qualsevol camp i que, en el cas que algú la volgués utilitzar per a un ús més específic (competició), oferia una bona base d’on partir. Respecte a la moto que es troba a la col·lecció del museu, cal dir que li falten els dos protectors laterals del amortidors posteriors (color groc) que portava de sèrie aquesta Enduro amb bastidor 26M06552.<div>Fitxa tècnica</div><div>Cubicatge: 74,8 cc </div><div>Relació de compressió: 15 a 1</div><div>Carburador: Bing 84-26</div><div>Frens: 110 mm diàm. intern tambors</div><div>Pneumàtics: 2,50 x 20” / 3,75 x 17”</div><div>Capacitat de dipòsit: 5,1 l</div><div>Pes: 74 kg</div><div>Distància entre eixos: 1.285 mm</div><div>Longitud total: 1.930 mm</div><div>Velocitat màx.: 92 km/h </div><div>Lluc Martí</div>