Pila

Descripció

La cadira de braços Pila, dissenyada per Alfred Arribas, es caracteritza per la funcionalitat de la seva estructura, pensada per resoldre el problema de l’apilament. El moble (que de l’esmentada qualitat en pren el nom) està estructurat a partir de quatre potes, en tubs d’acer niquelat de color alumini brillant, acabades amb una base de protecció rodona, aixafada i de semblant color. Les potes estan travades per tres travessers, un dels quals és visible a la part davantera. Els altres dos suporten l’eix continuat seient-respatller, d’una sola peça, format per una carcassa de tauler de faig encolat i conformat amb premsa, recobert de poliuretà i entapissat amb teixit de llana de color blau violaci. De cada costat del seient i encaixades a l’estructura, neixen les barres que faran la funció de braços i que es corben fins a ajuntar-se amb les potes posteriors. Les barres són d’alumini fos anoditzat i niquelat, i fan joc amb el mateix color que de les potes, però en mat. Gràcies a la inclinació de les barres i a la forma ondulada del respatller, en seure-hi hom recolza perfectament els braços i l’esquena. La cadira es completa amb uns discrets encaixos de plàstic blanc, situats a la junta de les barres i les potes, que eviten que dues cadires quedin travades en el moment d’apilar-les. Pila està estretament vinculada al projecte d’interiorisme Cosmo Hall d’Osaka, consistent en el disseny de dues plantes de l’edifici World Trade Center de la ciutat nipona. L’encàrrec va ser confiat als arquitectes Alfred Arribas i Miguel Morte, els quals arranjaren l’espai per a un establiment de restauració, i diverses sales per a reunions i cerimònies religioses. El primer d’ells s’encarregà de dissenyar una cadira que, en paraules seves, es vinculés a les necessitats del lloc, de manera que fos elegant, lleugera, apilable i que destaqués per la correcció formal del seu disseny. El moble va ser fabricat per Casas M., SL, empresa amb seu a Castellbisbal amb què l’autor ja havia treballat anteriorment. Aquesta, observant la funcionalitat i versatilitat de la cadira, la inclogué ràpidament en el seu catàleg i la produí d’aleshores ençà, comercialitzant-la tant a Espanya com a diversos països d’arreu del món, com ara Alemanya, Anglaterra, l’Argentina, Brasil, Dinamarca, Estats Units d’Amèrica, França, Itàlia, el Japó, Nova Zelanda, Portugal i Suïssa. La ràpida acceptació comercial va afavorir que la cadira tingués noves prestacions, modificant-ne els acabats sense variar-ne l’estructura. D’aquesta manera van néixer noves cadires Pila, amb o sense braços, amb diferents potes i amb el respatller més o menys alt. En aquest últim també s’hi van incloure altres possibilitats: entapissat en tela o pell de diversos colors i en vímet trenat. Les variants també afectaren els braços, a què es pot afegir un travesser pivotant que subjecta una tauleta plegable. N’existeix també una versió amb rodes per a oficina. Tot i que Alfred Arribas va ser influenciat per les bases teòriques del discurs postmodern, la seva producció estilística derivà vers una línia molt personal, a voltes minimalista, de la qual la cadira Pila és un bon exemple. Per les seves qualitats, pot ser utilitzada com a peça única o en grup, i compartir l’espai en horitzontal o en vertical. En aquesta última situació, pot encaixar-se amb altres Pila o deixar-se encaixar, testimoniant els objectius d’aparença, ús i funció. Rossend Casanova