75-500

Descripció

Es tracta d'una bicicleta de passeig plegable, formada per un quadre d'acer dividit en dues parts i articulat per una xarnera que admet dues posicions: oberta o tancada quan es posa el passador. També té un manillar en forma d'U, i parafangs, tots cromats. El seient, unes rodes de radis, llum amb dinamo, manxa i portapaquets acaben de configurar-ne la imatge. Els primers models de bicicleta plegable de Beistegui Hermanos (BH) daten de principis de la dècada dels seixanta i van ser dissenyats per José A. Garsón, de l'oficina tècnica de l'empresa. Aquesta tipologia va suposar una gran innovació, ja que permetia ficar la bicicleta dins d'un maleter i transportar-la a qualsevol lloc. D'altra banda era més còmoda i fàcil de manejar que models anteriors. Pel que fa al model que hi ha a la col·lecció del museu, és una actualització de la versió original feta per Manuel Varela, també de l'oficina tècnica de BH. No representa cap innovació formal ni tecnològica, ja que presenta el mateix aspecte característic de la resta de bicicletes BH, però amb la possibilitat de plegar-la pel mig. Això, en plena efervescència del sis-cents i les vacances a la costa, representa un gran avantatge respecte a la bicicleta tradicional. Acompanyant la mítica imatge del sis-cents carregat de persones i paquets hi ha la BH plegable. Pel que fa a versions anteriors, aquesta bicicleta incorpora una sèrie de millores, com la col·locació del llum davanter sobre el parafang i d'una manxa a la part trasera o un portapaquets més segur. L'empresa BH ja havia experimentat diverses formes d'articular la bicicleta però la simplicitat del sistema de 75-500 n'accentua la funcionalitat. La bicicleta es plega quan es treu la clau-passador situada al quadre d'acer que serveix de punt d'unió als dos cossos de la bicicleta . Això permet que ho faci qualsevol persona en qualsevol lloc, sense necessitat de cap eina accessòria. El missatge clar de BH, que transformava la bicicleta de sempre perquè ningú no hagués de renunciar-hi i se la pogués endur on volgués (no era plegable per guardar-la en el mínim espai, sinó per transportar-la en cotxe), va fer que tingués un èxit considerable de vendes, i va popularitzar la fàbrica BH que va passar de fabricar entre vint i vint-i-cinc unitats diàries en les primeres produccions a sis o set-centes bicicletes al dia dos anys més tard. D'altra banda aquest sistema de plegatge abaratia costos de producció respecte a altres d'anteriors. Arreu d'Europa sorgeixen en aquell moment dissenys similars encara que partint de solucions tècniques diferents. A Anglaterra, un dels membres de l'equip dissenyador dels cotxes Mini, desenvolupa una bicicleta plegable per diversos punts, però de petites dimensions, per a trajectes curts, etc. A Alemanya es crea una bicicleta que es plega en desmuntar-ne el quadre d'acer desencaixant-ne els tubs, que amb canvis de secció s'introdueixen els uns en els altres. La idea de la bicicleta plegable va perdre força quan el mercat va començar a prioritzar el bon comportament dinàmic, l'especialització segons el tipus d'ús que se'n faria, etc., respecte a una idea pràctica, encertada i efímera. Oriol Suarez