Atlantis
Tornar al llistat| Nom de l’objecte | cadira de braços |
|---|---|
| Títol / Nom propi | Atlantis |
| Autors / participants |
Kita, Toshiyuki / disseny Casas MSL / producció / Castellbisbal, Barcelona: 1990-2003 |
| Lloc d’execució | Castellbisbal |
| Datació | 1990 |
| Dimensions | 93 x 70 x 66 cm |
| Material |
acer alumini poliamida poliuretà |
| Ingrés | donació Casas M, SL, 1999 |
| Número registre | MADB 136567 |
Descripció
L’encàrrec que va dur a la creació del programa Atlantis, va partir dels responsables de l’empresa Casas Umberto Ferrari, Enric Chacón i Rosa M. Casas, que van demanar al dissenyador, d’origen japonès resident a Itàlia, Toshiyuki Kita, que dissenyés un programa complet de mobiliari per a oficina. Kita havia investigat en els seient articulats i en diferents elements de mobiliari la manera d’apropar emocionalment l’objecte a l’usuari. És interessant observar Kita explicant personalment els seus dissenys: els acaricia, s’hi asseu, els manipula i es belluga de lloc. Hi juga. Els tracta com si fossin mascotes, fent-los mostrar les virtuts a un públic que no pot evitar participar-ne amb complicitat, observant-los somrient. Aquest desig de proximitat, gairebé de simbiosi, entre objecte i persona, ha fet que els dissenys de Kita tinguin, d’una banda, connotacions orgàniques, fins i tot antropomòrfiques, i, de l’altra, moltes possibilitats de personalització. Habitualment tenen parts o elements mòbils, sovint incorporen tecnologies i mecanismes sofisticats, però mai l’aspecte tecnològic no és evident ni, encara menys, destacat. El programa Atlantis comparteix els principis dels seus mobles, i la cadira de braços giratòria que forma part de la col·lecció del museu ho il·lustra. Els seus mecanismes de regulació superen en adaptabilitat els mecanismes sincron simple més habituals en seients d’oficina, que permeten un moviment coordinat entre el seient i el respatller. S’hi incorpora un sistema que permet el moviment sincronitzat de tres elements: el seient, la part lumbar del respatller acompanyada dels braços i la part alta on recolza l’espatlla. A més, l’habitual pistó de sota el seient permet regular-ne l’alçada. A partir de la resolució ergonòmica i tècnica, el conjunt de seient i respatller adopta una forma antropomòrfica. El seient agafa més gruix als laterals, com si fossin cuixes, la cintura s’aprima lleugerament, i en sobresurten dues espatlles planes. L’entapissat remarca amb les costures, la presència de les parts, seient, zona lumbar i espatlles, alhora que fa desaparèixer qualsevol referència al sofisticat mecanisme que oculta. Això permet utilitzar diferents colors, o fins i tot materials, per a cada part, i fer possible un grau de personalització molt alt. Els braços, d’altra banda, com que tenen el punt de sortida baix, i gràcies al gest d’unió d’aquest punt amb la superfície on recolza l’usuari, semblen mans allargades. Això no s’hi representa formalment, però s’hi assumeix, de manera que els braços adopten la postura d’unes mans amb els palmells mirant amunt, encara que no la forma. Pel que fa a la construcció, a partir d’una estructura metàl·lica, s’hi aplica la tecnologia del poliuretà escumat segons diferents proporcions i densitats, de manera que s’obtenen peces que van envoltant aquest nucli metàl·lic i proporcionen la rigidesa o la flexibilitat que calen en cada cas. Aquesta és, d’altra banda, la tecnologia aplicada en la pràctica totalitat dels objectes produïts per Casas, desenvolupada i adaptada als diferents productes del catàleg. Cal remarcar la professionalitat del departament tècnic, que ha comptat durant gairebé tres dècades amb la participació de Jesús Hernández, responsable de l’estudi de models i desenvolupament de producte. Comercialment, com que es tracta d’un programa molt complet, sovint ha estat escollit com a solució global per a grans instal·lacions, com ara nombroses agències de La Caixa, entre d’altres companyies importants. A més d’Atlantis, Kita també ha realitzat la col·lecció de cadires Mirai (MADB 135642, MADB 135643 i MADB 135644) i Kume per a Casas. Josep Maria Fort
Bibliografia
"Producción industrial"(1989). El Croquis, 41 (1989), p. I-VII
