Hi - fi
Tornar al llistat| Nom de l’objecte | llum |
|---|---|
| Títol / Nom propi | Hi - fi |
| Autors / participants |
Teixidó Sabater, Gabriel / disseny Carpyen, SA / producció / Barcelona: a partir de 1997 |
| Lloc d’execució | Barcelona |
| Datació | 1998 |
| Dimensions | 31.2 x 8.1 x 21 cm |
| Material | acer inoxidable |
| Ingrés | donació Carpyen, 1998 |
| Número registre | MADB 136545 |
Descripció
Hi-Fi va néixer a partir d’una necessitat del seu mateix dissenyador. A la seva llar, disposava d’un equip de música situat en un prestatge on cabia de manera ajustada. Els diferents aparells, com resulta molt habitual, eren de color negre, i la llum general de l’habitació no quedava gaire a prop, de manera que era difícil veure els comandaments, així com situar qualsevol llum sobre el mateix prestatge a fi de fer claror sobre el frontal dels aparells. Teixidó, doncs, va pensar a situar un llum al lloc indicat. El procés va consistir a escollir una làmpada adequada per a la ocasió i acompanyar-la dels elements necessaris per a un funcionament correcte. Es tractava de situar el llum al caire del prestatge, ocupant el mínim espai i pinçant-lo directament, de manera que servís de suport. Ofereix, així, una peça prismàtica plana, que conté el transformador, d’on sobresurten els dos tubs que sostenen la làmpada pels extrems, en situació paral·lela al caire del prestatge. Per evitar que enlluerni, hi ha una pantalla de planxa metàl·lica plegada en angle, orientable mitjançant una barnilla que sobresurt i que alhora protegeix la làmpada. Una barnilla en L permet pinçar amb facilitat prestatges de diferents gruixos, mantenint la cara superior del transformador subjecta a la cara inferior del prestatge que fa de suport. L’acabat cromat, de superfícies brillants, afavoreix que la làmpada desaparegui visualment. El nom de Hi-Fi fa referència a l’equip de música inicial, que en va fer evident la necessitat. Aquest producte, sense pretensions formals i amb vocació de ser pràctic, va merèixer un Delta de Plata precisament perquè se’n va valorar la discreció i l’encert. Possiblement és un dels dissenys de Teixidó que fa evident la seva manera d’entendre el disseny. Segons comenta en un dels seus texts: “Quan observem un objecte quotidià, normalment no pensem en el que hi ha darrere seu, en el que implica la seva simple existència. Sembla com si hagués sorgit espontàniament com quelcom silvestre. En canvi, si l’objecte en qüestió ens sorprèn, o hi detectem alguna raresa, aleshores ens preguntem immediatament qui pot ser el seu autor. Crec que la normalitat és una de les qualitats més importants en qualsevol objecte, més que les seves rareses, i això va sempre acompanyat d’un complet procés d’elaboració.” Josep Maria Fort
Història de l’objecte
Premis: Delta de Plata, 1997, ADI FAD, Barcelona.
Bibliografia
Teixidó, G. (1997). El disseny de cada dia. Barcelona, metròpolis mediterrània, 35, p. 61
XXVII premis Delta i selecció ADI FAD 1997 (1998). Barcelona: ADI FAD, 20