Soffer 22

Descripció

La ploma estilogràfica junt amb el bolígraf Soffer 22 (MADB 136270), tal com alguna vegada ha explicat Ricardo Gurina director de Soffer Hispania RG, són el resultat d'una recerca feta amb l'únic objectiu d'abaratir al màxim els costos de producció i treure al mercat el model més econòmic possible. Des d'aquesta perspectiva, constitueixen un bon exemple local d'aquell tipus de disseny pensat en termes de gran consum per oferir un producte correcte a la franja més econòmica i per tant més ampla del mercat. Són productes doncs adreçats a escolars, oficinistes, treballadors, etc. Van ser fets en una època que, malgrat tot just sortir de l'economia de postguerra i de penúria (les mesures del Pla d'Estabilització es van promulgar el 1959), ja començava a haver-hi fins i tot a Espanya objectes que no calia conservar, coses per usar i llançar, com el bolígraf Bic, per exemple, tot i que a l'escola encara s'aprenia a escriure amb estilogràfica i no va ser fins ben entrats els anys seixanta que s'acceptà el bolígraf. El 1960, quan les primeres estilogràfiques Soffer 22 es posaren a la venda, costaven 15 ptes. S'havia fet un gran esforç per abaratir costos però poc o molt poc es va invertir per trobar un aspecte formal d'acord amb aquesta voluntat d'objecte humil i discret que tan clarament denota el preu. En efecte, en observar-la sembla com si els atributs formals vinculats a l'estilogràfica com a objecte personalitzat i de luxe es neguessin a desaparèixer: el cromat, les estries del tap, la forma aerodinàmica, la invisibilitat del plomí dins l'agafador, tot plegat són elements formals que recorden avantpassats socialment molt ben considerats. Tanmateix, allò que més clarament palesa com li calia tenir un referent d'estatus és el clip, resolt amb una sageta igual a la Golden Arrow, marca de Parker des de l'aparició de Parker Vacumatic el 1933 als Estats Units. La ploma estilogràfica i el bolígraf Soffer 22 són el producte del treball en equip i de l'associació de tres empresaris i tres tipus d'empresa. La marca pertanyia a Ricardo Gurina Pérez, que l'havia comprat a un italià el 1955. Gurina era un empresari "muntador", un tipus habitual al sector dels estris per escriure. Comprava les peces ja fetes a diversos fabricants i després les muntava al seu taller, els donava una marca i les comercialitzava. Aquest tipus d'empresari molt sovint també dissenyava, encara que ho fes seleccionant peces ja existents i combinant-les en un producte final. Talleres Aurum, la segona empresa, era fabricant de peces i components però no tenien cap marca ni cap producte propi. Feia cossos de plàstic, taps, clips, volanderes i altres components. L'empresa era de Frederic Jarque Serarols i Pablo Borotau n'era el director tècnic. Per la seva banda, Industrial MAVA, fundada per Manuel Vaqué Ferrandis, fabricava plomins d'acer i ja comercialitzava alguna ploma Inoxcrom. L'associació va consistir a fusionar els fabricants i mantenir Soffer com una marca per a la gamma més econòmica, si bé Soffer Hispania fou, i encara és, la comercial d'ambdues fàbriques. Com a marca, Soffer es mantingué fins a 1965, quan tots els esforços dels socis es concentraren definitivament en la fàbrica i la marca Inoxcrom, i tant la ploma com el bolígraf van deixar de fabricar-se. Anna Calvera