Soffer 22

Descripció

El bolígraf Soffer 22 junt amb la ploma estilogràfica (MADB 136266, MADB 136267), tal com alguna vegada ha explicat Ricardo Gurina director de Soffer Hispania RG, són el resultat d’una recerca feta amb l’únic objectiu d’abaratir al màxim els costos de producció i treure al mercat el model més econòmic possible. Des d’aquesta perspectiva, constitueixen un bon exemple local d’aquell tipus de disseny pensat en termes de gran consum per oferir un producte correcte a la franja més econòmica i per tant més ampla del mercat. Són productes doncs adreçats a escolars, oficinistes, treballadors, etc. Van ser fets en una època que, malgrat tot just sortir de l’economia de postguerra i de penúria (les mesures del Pla d’Estabilització es van promulgar el 1959), ja començava a haver-hi fins i tot a Espanya objectes que no calia conservar, coses per usar i llançar, com el bolígraf Bic, per exemple, tot i que a l’escola encara s’aprenia a escriure amb estilogràfica i no va ser fins ben entrats els anys seixanta que s’acceptà el bolígraf. Al contrari que la seva antecessora, l’estilogràfica Soffer 22, el bolígraf no amaga en absolut que pertany a la gamma més econòmica i utilitària del mercat. Objecte discret, no crida gens l’atenció. Bàsicament, Soffer 22 és una més de les moltes versions barates que existeixen del model Jotter de Parker aparegut el 1954. Els caràcters de la tipologia són senzills. Tap i cos s’uneixen en una proporció molt determinada que sembla la meitat però que en realitat està equilibrada per compensar la forma allargada i corbada del cos. Té polsador i com a atributs específics, val la pena destacar l’ús del color en el cos, sempre de colors brillants saturats adequats a les característiques del plàstic, i que el tap es tanca recte i es fixa amb una rosca. És probable que la sageta del clip, aquesta referència tan directa i clara a Parker, fos un impediment per a la seva pervivència: sempre li va treure caràcter. Tanmateix, el model del bolígraf en si no va desaparèixer perquè es pot reconèixer en diversos models posteriors d’aquesta i de moltes altres marques. A catàlegs Inoxcrom posteriors, per exemple, a la gamma baixa s’hi veuen 003 primer i B-44 (MADB 136239) després, que és el que es va consolidar a la gamma com a substitut del Soffer. La ploma estilogràfica i el bolígraf Soffer 22 són el producte del treball en equip i de l’associació de tres empresaris i tres tipus d’empresa. La marca pertanyia a Ricardo Gurina Pérez, que l’havia comprat a un italià el 1955. Gurina era un empresari “muntador”, un tipus habitual al sector dels estris per escriure. Comprava les peces ja fetes a diversos fabricants i després les muntava al seu taller, els donava una marca i les comercialitzava. Aquest tipus d’empresari molt sovint també dissenyava, encara que ho fes seleccionant peces ja existents i combinant-les en un producte final. Talleres Aurum, la segona empresa, era fabricant de peces i components però no tenien cap marca ni cap producte propi. Feia cossos de plàstic, taps, clips, volanderes i altres components. L’empresa era de Frederic Jarque Serarols i Pablo Borotau n’era el director tècnic. Per la seva banda, Industrial MAVA, fundada per Manuel Vaqué Ferrandis, fabricava plomins d’acer i ja comercialitzava alguna ploma Inoxcrom. L’associació va consistir a fusionar els fabricants i mantenir Soffer com una marca per a la gamma més econòmica, si bé Soffer Hispania fou, i encara és, la comercial d’ambdues fàbriques. Com a marca, Soffer es mantingué fins a 1965, quan tots els esforços dels socis es concentraren definitivament en la fàbrica i la marca Inoxcrom, i tant la ploma com el bolígraf van deixar de fabricar-se. Anna Calvera