M-430

Descripció

La maquineta de fer punta M-430 d'Ignacio Urresti és un dels primers estris per afilar llapis dissenyats a Espanya per ser produïts industrialment. Pensada per ser segura, efectiva i ràpida, l'afiladora de llapis té tres parts perfectament identificables: la base de metall negre que fa de suport i alhora de fixador a la superfície de la taula; el cos paral·lelepipèdic de metall que conté la maquinària de fer punta i un contenidor per a la fusta sobrant del llapis; i una maneta també de metall i acabada amb un agafador de fusta de pi de color original i tornejat, amb què es mou tota la maquinària. El cos és de color platejat i inclou la marca del fabricant al bell mig, consistent en un casc que en representa el nom, envoltat per les inscripcions "Eibar El Casco España". A la part superior hi ha un orifici circular, per on s'introdueix el llapis, al qual un mecanisme intern fa punta en girar la maneta. La punta queda, ràpidament, amb la mina ben afilada. La fusta i el grafit sobrants queden recollits al contenidor, que pot ser netejat fàcilment estirant un petit pom que l'obre com si es tractés d'un calaixet. Urresti dissenyà M-430 el 1945 a fi de poder afilar degudament i de manera segura qualsevol llapis, doncs fins aquell moment es feia força rudimentàriament i de manera precària: ja fos amb un instrument afilat (que habitualment era un ganivet perquè tallava fusta i mina) o bé amb fulles d'afaitar (fet que suposava un perill per a tothom, principalment per als més joves, com els escolars). La màquina sempre ha estat produïda per El Casco, la firma fundada pels mestres armers José Enrique Aranzabal i Juan Solozábal Mendibe, que als orígens s'havia dedicat a fabricar armament, fet que justifica la precisió de les peces, els seus mecanismes i l'ús abundant del metall. Emplaçada a Éibar, Guipúscoa, d'aquesta empresa en sortiren altres productes semblants, com la màquina de fer forats M-200 (MADB 136280) i les grapadores M-5 (MADB 136234), M-45 (MADB 136274) i M-85 (MADB 136238). Per les seves característiques, M-430 ha esdevingut, amb el temps, el prototipus de màquina de fer punta d'una època en què, en conjunt, la majoria dels objectes, inclosos els d'escriptori, eren molt resistents però també pesants. En aquest cas, la peça necessita el seu propi espai a l'escriptori, perquè pugui ser útil en qualsevol moment. Gràcies al seu èxit comercial, la màquina no s'ha deixat de fabricar des del 1945, segurament per l'efectivitat del seu disseny i pel gust que molts clients han demostrat pels objectes ben fets i acabats. La data també explica el perquè dels materials, en una època en què els objectes eren fabricats per durar el màxim. És més, com passa amb altres peces d'El Casco, la màquina de fer punta també es produeix en versió de luxe, consistent en un bany d'or de 23,4 quirats. L'èxit i el ressò mediàtic aconseguits han comportat la seva còpia i imitació arreu, alhora que han afavorit l'aparició de nous i perfeccionats estris per treure punta, principalment per a les oficines i escoles. I és que, pel seu format i mecànica, la M-430 recorda una màquina industrial de petit format, sobretot pel calaix que conserva els residus (grafit i fusta sobrants) i la maneta amb què fàcilment s'afila qualsevol llapis. Dos avantatges que les petites maquinetes de ferro o plàstic actuals, tot i ser molt més lleugeres, mal·leables i econòmiques, no han pogut superar. Rossend Casanova