Alba

Descripció

L’armari Alba es caracteritza pel volum estret i allargat del cos, que en defineix la funcionalitat i li confereix molta verticalitat. L’armari és construït amb fusta de faig i té tres calaixos i tres armariets. Els tiradors són formats per uns botons rectangulars d’acer inoxidable matisat i rebaixats respecte la superfície del moble: els calaixos en tenen dos i les portes dels armariets un, de manera que són tres tiradors a l’esquerra i sis a la dreta. Les portes i els frontis dels calaixos són considerablement gruixuts, de manera que adopten caràcter i pes respecte a la resta del moble. Dues frontisses subjecten cada porta, que tenen un petit imant que n’assegura el tancament. En quedar obert, hom pot apreciar l’interior, també de fusta però de color clar, i observar que la base de cada armariet sobresurt en voladís. Suporta el moble una base rectangular i entrada que recolza sobre quatre potes regulables amb rosca. La peça va ser dissenyada el 1989 per a la família Alba, amiga de l’autor, que necessitava un moble de bany de dimensions reduïdes. El joc vertical doncs era obligat, de manera que Jordi Torres destinà un nivell per a cada un dels membres de la família. El primer model s’executà amb fusta de teix. Més tard, el 1993, hi introduí canvis sensibles i el presentà a l’exposició El naixement del primer moble vertical i el mirall d’Eva que va tenir lloc a la firma ArtQuitect de Barcelona, dins la Primavera del Disseny d’aquell any. A partir d’aleshores s’inicia la producció que no s’atura, ans al contrari, té descendència directa en Albita (Torres & Torres, 1993), un moble d’iguals funcions i formalització però de menor grandària. Jordi Torres, interiorista autodidacte que no seguia ni segueix cap tendència, apartat de les modes temporals, considera Alba el primer moble vertical, nascut per ordenar de forma íntima els petits objectes que emprem quotidianament en despertar, una verticalitat, però, que s’esberla en ser oberta, perquè els gruixuts volums dels calaixos i les portes dels armariets la transformen en una peça escalonada i quasi escultòrica. És així com Alba, el veritable organitzador de l’espai que ensenya totes les cares perquè totes estan treballades, ens parla obrint-se i tancant-se elegantment amb l’accent de la fusta centreeuropea, unes característiques que mostren com el moble camina feliçment al costat de l’art o per què el disseny també és creació artística. Rossend Casanova