Es-Ex

Descripció

El motiu del projecte ES-EX (prestatgeria extensible, patentada al setembre de 1964 amb el número 305.967) i el que li confereix la gran originalitat és l'afany d'obtenir la màxima flexibilitat de la prestatgeria en les tres dimensions que la defineixen i no solament en l'estudiada normalment de l'altura. Per aconseguir una amplada de dimensió variable, doncs, García de Paredes fragmenta el prestatge en una sèrie de llistons de 70 cm de llarg i hi practica en cada un forat de 5 mm pròxim a una de les puntes i una fina escletxa de 20 cm de llarg a prop de l'altra punta, que porta al seu torn una ranura per facilitar-ne la subjecció a l'estructura. Col·locats alternativament, forat i escletxa queden units per passadors i només cal afluixar lleugerament la rosca que pressiona el conjunt per assolir, per lliscament, l'amplada que es vulgui, fins a 90 cm. D'altra banda, la major o menor profunditat s'aconsegueix amb la incorporació o reducció de llistons. El conjunt de prestatges, construïts originalment de pi natural, recolza en platines que descansen al seu torn en els muntants, construïts amb tub d'acer ranurat de secció quadrada, de 206 x 2 x 2 cm, i subjectats directament a la paret amb cargols. Malgrat tot, les formes i els acabats dels materials, com també la longitud dels muntants variaven per voluntat expressa de l'arquitecte, l'interès del qual se centrava a aconseguir una prestatgeria econòmica i funcionalment versàtil. Per això els tubs utilitzats han estat indistintament rodons o quadrats, cromats o lacats. La senzillesa d'operacions realitzades sobre la fusta, així com l'estandardització i el baix cost dels passadors, les rosques, les volanderes i els altres elements que componen el conjunt en garanteixen una fabricació molt econòmica. D'altra banda, el sistema ideat en fa facilíssim l'embalatge, el transport i l'emmagatzematge. La prestatgeria, dissenyada al principi per a l'estudi de l'arquitecte, es construïa de manera artesanal en diferents tallers i va utilitzar-se successivament en nombroses obres. Més tard, i arran de la fabricació en sèrie, s'hi van introduir variants, com ara el tipus de fusta, la inclusió de topalls a les potes dels muntants o la peça de subjecció a la paret (vegeu MADB 135492). El 1998, la firma Santa & Cole, Ediciones de Diseño, SA, va presentar-la a la Fira de València en una nova versió fabricada amb plàstic. Amb aquesta nova edició es compleix un desig de García de Paredes que, ja als anys seixanta, va mantenir converses amb la firma finlandesa Artek, productora dels mobles d'Alvar Aalto, per produir la prestatgeria amb rajoles realitzades en emmotllament plàstics. L'Estantería de Extensibilidad Total, nom genèric amb què es va conèixer, continua tenint, malgrat el temps passat, la frescor conceptual d'aquelles idees el naixement de les quals només és possible des d'un plantejament lliure d'apriorismes i de punts de partida teòricament inqüestionables però que, sovint, acostumen a ser un fre a l'activitat, per força exempta de prejudicis, del dissenyador. Va ser seleccionada per als premis Delta de 1992 atorgats per ADI/FAD de Barcelona. José Baltanás