M - 600 Mini Moka Automatic
Tornar al llistat| Nom de l’objecte | cafetera |
|---|---|
| Títol / Nom propi | M - 600 Mini Moka Automatic |
| Autors / participants |
Ricard Sala, André / disseny Moka Exprés, SA / producció / Hospitalet de Llobregat, Barcelona: 1976-c. 2004 |
| Lloc d’execució | Hospitalet de Llobregat, l' |
| Datació | 1976 |
| Dimensions | 28.5 x 19.6 x 24 cm |
| Material |
resina ABS acer inoxidable coure llautó |
| Material / tècnica | Resina ABS, acer inoxidable, coure i llautó |
| Ingrés | donació Moka Exprés, SA, 1994 |
| Número registre | MADB 135708 |
Descripció
L'any 1976 l’empresa Moka Exprés encarrega una cafetera elèctrica a André Ricard, que decideix prendre com a punt de partença la cafetera Mini-Gaggia (MADB 136621) dissenyada per ell mateix el 1971. Mini-Moka (nou nom comercial del producte) és una versió molt perfeccionada del seu antecedent. Des del punt de vista formal, Mini-Moka manté les dimensions volumètriques i la distribució dels elements de Mini-Gaggia. Però representa un salt tecnològic tant en el material de la carcassa, que a la nova versió passa a ser totalment de plàstic, com a les prestacions tècniques de l'aparell. Mini-Moka és una màquina de cafè exprés automatitzada que no funciona per pressió manual com la seva antecessora, atès que, com que s’havia trobat una petita bomba que feia la mateixa funció i no complicava ni encaria excessivament el producte, ja no era necessària la palanca. Al volum superior se situen els tres comandaments que regulen el funcionament de l'electrodomèstic. A la part central, a la dreta de la cassola amb mànec que conté el cafè, s'ha incorporat el tub d'aire calent per escalfar-hi llet, i a l'esquerra, un element per controlar el nivell d'aigua. Excepte la cassola i el tub d'aire, tots els elements són de plàstic. La imatge d'aquest electrodomèstic és la d'un volum compacte i abstracte concebut per ocupar un lloc estable. La seva arquitectura cúbica no és la del recipient de líquid (cilíndrica) i s'inspira més en les màquines de cafè exprés d'hosteleria que en altres aparells domèstics. Amb tot, les dimensions, el material, els colors purs i la forma amable dels caires arrodonits li atorguen els trets domèstics que han caracteritzat el disseny europeu de tota una gamma d'aparells de cuina dels anys setanta, més o menys emparentats amb els objectes projectats per Dieter Rams o, en una línia més italianitzada, per Richard Sapper. La senzillesa de l’aparell i la seva “amabilitat” han fet que, introduint-hi algunes millores tecnològiques i una més amplia gamma de colors, tingui encara gran acceptació al mercat. La Mini-Moka va ser seleccionada per als premis Delta de l’ADI/FAD de Barcelona de 1977. Oriol Pibernat (Maria José Balcells, documentació)
Bibliografia
Capella, J., Larrea, Q. (1991). Nuevo diseño español. Barcelona: Gustavo Gili SA, 56
Suárez, M. (1998). Entrevista. André Ricard. Experimenta, 20, p.87-94
