llum de suspensió

llum de suspensió
Nom de l’objecte	llum de suspensió
Autors / participants	Coderch de Sentmenat, José Antonio (1913 - 1984) / disseny / Barcelona: 1957 - 1959 Disa / producció / Barcelona: c.1960 - 1970 Coderch de Sentmenat, Mercedes / producció / Barcelona: 1971 - 1995 Balanzó Coderch, Maria Luisa / producció / Barcelona: a partir de 1996
Lloc d’execució	Barcelona
Datació	1957
Dimensions	30 x 48 x 48 cm
Material	resina ABS ferro fusta metacrilat de metil
Material / tècnica	Resina ABS, ferro, fusta i metacrilat de metil
Ingrés	donació Mercedes Coderch de Sentmenat, 1995
Número registre	MADB 135748

Descripció

El llum dissenyat per José A. Coderch neix com a resposta a la voluntat de proveir l'arquitectura moderna, en general, de mitjan anys cinquanta, i la del mateix Coderch, de models adients als nous pressupòsits arquitectònics. La simplicitat i la qualitat de les formes, així com l'avantatge de ser desmuntable i d'aconseguir la calidesa ambiental desitjada en fan, molt aviat, un dels objectes més difosos tant aquí com internacionalment. Per tant, no solament constitueix un dels objectes de disseny que de manera habitual figura en la majoria dels edificis o les remodelacions efectuades pel mateix arquitecte, sinó que també des de l'inici de la seva producció l'adoptaran altres arquitectes contemporanis a les seves obres. El "llum Coderch", com habitualment se'l coneix, es basa en diversos elements, simples i estables, que s'acoblen i que permeten que sigui venut en forma de kit componible per l'usuari. Així doncs integren el llum dues volanderes -en què figura a l'interior la següent inscripció: "design j.a. coderch/ MADE IN SPAIN national and international patents"-, que en origen van ser de ferro i avui d'ABS i que descriuen una circumferència sense que hi figuri cap element radial -en el prototip sí que n'hi havia-, i contenen cadascuna tres petites incisions que serveixen per subjectar-hi les respectives varetes planes -variant de les originals rodones- de ferro acerat que són l'estructura del llum. Un altre element és el portalàmpades d'ABS suspès d'un cordó d'electricitat -tipus Pirelli- que reforça l'estabilitat. Finalment, integren l'embolcall dotze fulles, sis de grans i sis de més petites, que, mitjançant les petites perforacions als extrems, permeten fer l'encaix en els pius de les volanderes i gràcies a la seva flexibilitat aconseguir la forma arrodonida de la pantalla, alhora que eviten que la bombeta sigui visible. El prototip fou pensat en els dos materials de què avui encara continua fabricant-se: fusta o metacrilat. La inexistència d'una indústria local féu que els primers prototips es fessin artesanalment i per tant que hi hagués molta dificultat per treballar el metacrilat. Més tard amb l'aplicació del làser per tallar les lamel·les s'ha aconseguit donar el gruix correcte de metacrilat i la producció ha esdevingut molt més senzilla. La primera presentació pública d'aquest llum es féu a Zuric, al març de 1958, en l'exposició que sobre disseny organitzà l'arquitecte i escultor Max Bill, sense que encara es produís en sèrie, i el 1962 el mateix Picasso el considerà com un dels "llums més bells del món", tot siluetejant-lo en una postal adreçada a l'autor. D'altra banda, i aquesta és una de les qualitats primordials, cal destacar que Coderch va aconseguir crear un llum que difon, sense enlluernar, la llum elèctrica com "el caliu del foc dins d'una llar" -com afirmava sovint ell mateix- i situar aquest objecte en la millor tradició del disseny organicista dels anys cinquanta. Si el conegut llum PH 5 (1957) de Poul Henningsen o el d'Alvar Aalto (1951), exhibit al Museu d'Art de Filadèlfia són exemples d'un bon disseny industrial, el treball de Coderch se situa en la mateixa línia i és, a més, expressió d'aquell disseny que arriba a, prendre una dimensió social. La seva àmplia recepció i difusió ho confirmen. Mercè Vidal