Micro-Bio

Descripció

<div>Eugeni Quitllet forma part d’un col•lectiu, generacionalment molt jove, que entén que “dissenyar” pot ser retrobar l’essencialisme, fer un joc especulatiu de formes, de materials, de conceptes i àdhuc escollir el “disseny” d’un objecte com a “moneda” única de canvi, actitud que va portar-lo, conjuntament amb altres, a impulsar l’ X-FAD que va presentar-se, el 1995, primer al Pati Manning, de Barcelona i després al pati del Centre de Cultura Contemporània de Barcelona. Eren els denominats “Mercadillos d’idees de vint duros”, una manera experimental, lligada a la idea de reciclar qualsevol material o objecte, dotar-lo d’una nova funció o negar-la. Va ser, doncs, en les reunions prèvies a endegar aquesta activitat que la necessitat de tenir un cendrer a mà, va portar Eugeni Quitllet a prendre un tros de cartró i doblegant-lo donar vida al prototip del que després va ser el cendrer Drac. També el nom era un joc, ja que primer l’anomenà “100-drer”, però molt aviat, per la forma de l’embolcall de cartó –que li suggeria un aspecte fantasmagòric–, va dir-ne Drac. </div><div>El cendrer Drac és fet d’alumini i de filferro doblegat on es pot acoblar la cigarreta. És un cendrer efímer ja que pràcticament l’ús d’un paquet de tabac l’arriba a destruir. Mai cap empresa no l’ha fabricat o comercialitzat, sinó que sempre l’ha produït i venut directament Eugeni Quitllet. Aquest vessant extremadament divertit, enginyós, pobre, efímer i àdhuc de joc quasi onomatopeic, d’emprar uns signes lingüístics que tenen una certa dependència acústica sumat a l’objecte que en resulta, està en plena sintonia amb el pòsit cultural de les avantguardes dels anys setanta. Els referents creen un gran arc que s’estén des del gest duchampià o la subversió poètica de Joan Brossa fins a actituds que, en el nostre país –i més vinculats al sector del disseny–, van expressar les mostres denominades “Disueño”, de mitjan anys setanta.</div>El cendrer Micro-Bio va ser el segon producte que Eugeni Quitllet va idear, dins el marc de les experiències de l’X-FAD que es van portar a terme, el 1995. Aquest nou cendrer, que respon als mateixos pressupòsits que inspiren gran part dels seus treballs, és fet amb materials d’una gran pobresa, simplicitat, caducitat i, a la vegada, originalitat. Un full d’alumini doblegat pren la forma cònica, un petit clip –d’ús industrial– fa la funció de mantenir fix el doblec. Per aconseguir l’estabilitat se l’ha dotat de dues potes de filferro, doblegades als extrems, i d’un altre fragment de filferro per dipositar-hi la cigarreta. La silueta de la forma del cendrer –dotat d’unes llargues potetes– va ser el que va suggerir a Eugeni Quitllet denominar-lo Micro-Bio. De fet, com el cendrer Drac, és també efímer i juga amb el vessant de l’insòlit i igualment sols l’ha produït i venut l’autor, fins que el 1999 va deixar de fer-ne. Assumeix, doncs, aquest caràcter d’entendre el “disseny” des d’un vessant experimentalista i essencialista. Mercè Vidal